Burocràcia, competitivitat i felicitat

Aquesta reflexió inicial està relacionada amb el recent informe de l’Observatori de la Pime sobre burocràcia i competitivitat. Inclou evidències que apel·len directament a governs i administracions públiques. Posa sobre la taula un problema àmpliament diagnosticat però que, lluny de millorar, empitjora dia a dia. La burocràcia no només ofega les empreses i la competitivitat, sinó que també impacta negativament en la qualitat de vida i la felicitat de la població.

La burocràcia s’ha convertit en un dels principals frens per a la competitivitat empresarial. Segons el rànquing de competitivitat de l’IMD del 2024, Espanya ha caigut quatre posicions des del 2020, i se situa ara en la 40a de 67 països. Aquesta pèrdua de competitivitat és especialment preocupant pel que fa a l’eficiència governamental, que ocupa la 58a posició (de 67 països), en comparació amb la 44a de quatre anys enrere. Aquesta dada evidencia que la càrrega administrativa i la complexitat reguladora limiten seriosament la capacitat d’expansió i adaptació de les empreses. L’informe també destaca l’impacte de la burocràcia en l’emprenedoria. Estem lluny dels estàndards dels països de la UE. Amb una puntuació de 3,2 sobre 10 en els programes governamentals que haurien de promoure la creació d’empreses, queda clar que l’entorn regulador és percebut com un obstacle, més que com un facilitador.

La burocràcia també té un cost humà que va més enllà de l’economia. Hi ha una correlació directa entre l’eficàcia governamental i la satisfacció amb la vida dels ciutadans. L’informe també aporta dades d’aquesta relació i mostra que, en eficàcia governamental, Espanya està per sota de països propers com França i Portugal i molt lluny dels països nòrdics i de Centreeuropa, i això perjudica el nivell de felicitat.

Notícies relacionades

Laura Palmer i la por que ens va quedar

Líders que aconsegueixen resultats

Aquesta pèrdua de felicitat no es fruit de la casualitat. Els ciutadans perceben la burocràcia com un mur que dificulta la seva interacció amb l’administració i que consumeix temps i recursos personals innecessaris. No és estrany que, davant la pregunta sobre què podria millorar la confiança en les administracions, la resposta majoritària sigui "menys burocràcia". Aquesta frustració no només reflecteix una insatisfacció puntual, sinó que posa de manifest una desconnexió entre els governs i les necessitats reals de la població. Quan l’administració és lenta, ineficient i descoordinada, això no només afecta les empreses, sinó que també condiciona la qualitat de vida de les persones, que perceben que el sistema no està dissenyat per respondre a les seves necessitats.

La teranyina burocràtica, en lloc de facilitar els processos, és un obstacle que dificulta l’eficiència. Es caracteritza per la seva complexitat, rigidesa i redundància, cosa que genera frustració i pèrdua de temps i recursos a empreses i ciutadans. Cal una acció potent i urgent per part de governs i administracions públiques, que tenen la responsabilitat de millorar aquesta situació. En un món globalitzat i interconnectat, on la competitivitat és clau per al progrés econòmic, i la felicitat ciutadana ha de ser l’objectiu central de les polítiques públiques, no ens podem permetre seguir arrossegant aquest problema. La conclusió és clara: reduir la burocràcia no és només una qüestió d’eficiència administrativa; és un requisit essencial per construir una societat més competitiva i, sobretot, més feliç. Com deia Einstein, "la burocràcia és la mort de tota feina ben feta", i si ho va dir Einstein deu ser veritat. Els governs han d’assumir que el seu principal objectiu ha de ser millorar el benestar i la felicitat dels ciutadans i, per això, cal combatre la teranyina burocràtica.