Darwin, de la travessia en el Beagle al Senat

I vet aquí que, 165 anys després de la bomba que va revolucionar la biologia, Jaime Mayor Oreja advoca per un rebobinatge; o sigui, pel fang, el buf diví, la costella d’Adam i els set dies, una narració molt més poètica, això sí. Va passar dilluns en una sala del Senat, on es va reunir la Xarxa Política pels Valors, una organització internacional molt bel·ligerant contra l’avortament, l’eutanàsia i la llibertat sexual. Mayor Oreja, que va ser ministre de l’Interior amb Aznar, va assegurar que entre els científics estan triomfant aquells que defensen "la veritat de la creació davant el relat de l’evolució". A més, la victòria els somriu "malgrat que la moda dominant continuï rabiosa i enfadada amb nosaltres". Allà cadascú amb les seves creences religioses, amb el fonamentalisme dels seus preceptes cristians, però si hem de posar també la teoria de l’evolució al sac del woke, bona nit i tapa’t. El súmmum.

Notícies relacionades

Líders que aconsegueixen resultats

Prorrogar no és cap solució

L’altre dia reia de valent amb una escena de la novel·la Closca de nou d’Ian McEwan, en la qual el narrador, un fetus parlant i molt presumit, reflexiona sobre l’embolic que l’espera després de l’infantament, sobretot respecte a les qüestions identitàries: "Potser és la decadència d’Occident amb una nova aparença. O l’exaltació i alliberament del jo. El lloc web d’un mitjà social molt conegut proposa 71 opcions de gènere: neutrois, dos esperits, bigènere…, el color que vostè vulgui, senyor Ford". Ah, el sentit de l’humor british, que bé prova per contemplar el món.

Resulta fins a cert punt comprensible que la batalla per la identitat entre dretes i esquerres atordeixi una mica, però no roba la son de la gent corrent, tot i que Mayor Oreja insisteixi que ells, que lluiten contra el "desordre social", estan assenyalant "el cor del debat del món occidental". Preocupa bastant més arribar a final de mes. De salt en salt, com micos embogits.