De passeig per una Alemanya deprimida
Passejar pel centre de Colònia, quarta ciutat més poblada d’Alemanya (un milió d’habitants), serveix per celebrar l’alegria, vitalitat, oferta gastronòmica i comercial, bon gust i seguretat de les ciutats espanyoles. Encara bo que els mercats ambulants de Nadal, amb les seves paradetes de vi calent, salsitxes, xurros i artesania local, animen una mica el trist ambient. Una vegada vista la catedral i el reliquiari on se suposa que estan els ossos dels Reis d’Orient, prendre un pastisset (mai fallen) i veure el riu Rin, és per sortir corrents cap a altres llocs. A Colònia per poc acabo a l’hospital per culpa d’un conductor de patinet que va estar a punt d’arrasar-me en un dels seus depriments carrers. Feia temps, a més, que no veia tanta mendicitat i gent demanant almoina. Res a veure amb la Gran Vía de Madrid.
Alemanya, la locomotora d’Europa, està patint una pulmonia econòmica i política, que pot arrossegar la resta de la Unió Europea. Gegants industrials, des de l’acerera ThyssenKrupp fins a Volkswagen. Siemens, Deutsche Bank i Bayer, és igual el sector, s’enfronten a una transformació dels seus negocis enmig del nou escenari. Fins a 60.000 acomiadaments –eufemísticament, retallades de plantilla– han anunciat les grans empreses alemanyes aquest any. La producció industrial ha caigut un 5% en deu anys. La competència cada vegada més intensa de la Xina en productes en què abans Alemanya era líder mundial i l’augment dels costos de l’energia només han servit per intensificar la crisi. Segons l’OCDE, el creixement del PIB d’Alemanya s’alentirà fins al 0,7% el 2025. Per comparar, preveu que Espanya creixi un 2,3%.
Notícies relacionadesA aquesta crisi econòmica s’hi suma la crisi política. La ingovernabilitat de la coalició semàfor, coneguda així per tenir els colors del tripartit format per socialdemòcrates, liberals i verds, ha obligat el canceller Olaf Scholz a avançar els comicis al 23 de febrer. Totes les enquestes dictaminen que el guanyador serà la democràcia cristiana (CDU-CSU) liderada per Friedrich Merz, que podria obtenir un 33-34% dels vots. En segona posició, l’amenaça, la ultradretana AfD, amb un 17-18% d’intenció de vot. Una nova coalició està a la vista. Falten per saber els colors.
La setmana vinent aterrarà a Espanya l’excancellera Angela Merkel per presentar el seu llibre de memòries. Malgrat els seus errors –gestió de la crisi econòmica iniciada el 2008 i relació amb Rússia–, el seu paper va ser fonamental en l’eix francogermànic que ha liderat Europa. Avui, amb França ingovernable i cada vegada més italianitzada, i Alemanya intentant aixecar-se, la Unió Europea té un greu problema que no resoldrà ni Ursula von der Leyen, l’alemanya que lidera la Comissió Europea, ni més informes que elaborin els savis de torn.
