El primer Ebro, de nou

El 1980, Nissan va aterrar a Barcelona. No era una cosa atzarosa, més aviat el resultat d’un nou estatus. Aquell any, el Japó es convertia, desplaçant els EUA, en el principal productor d’automòbils del món. Amb el temps, han aparegut nous actors, d’altres han perdut pes. Llei de vida, gairebé hauríem de dir. Però ha estat amb la irrupció del cotxe elèctric que s’ha tornat a sacsejar –i de quina manera!– el panorama. La indústria de l’automoció es redefineix entorn de la mobilitat sostenible i amb els vehicles han canviat els agents, els territoris, les cadenes de valor i les dinàmiques. Avui, com fa quatre dècades, el principal productor també és asiàtic, però ara el protagonisme és per a la Xina. En tan sols catorze anys ha assumit una posició líder. Produeix el 58% dels vehicles elèctrics de tot el món. Nous fabricants completament desconeguts fins ara, almenys pels europeus, han irromput amb contundència.

Chery és una d’aquestes grans marques. Va vendre 1,8 milions d’unitats l’any passat, un 52% més que l’exercici anterior. I enguany serà millor. És el principal exportador del seu país i agrupa 80.000 treballadors. És un gegant, en un país gegant. I la primera empresa de vehicles xinesa que ha començat a fabricar a Europa. El potencial és mastodòntic. Fixeu-vos que dic la primera. En vindran més. Since you produce in Europe you become a European company.

Vam tenir un primer contacte a Barcelona a finals del 2022. Després a Wuhu, on tenen la seva seu central, vam començar a parlar a fons. A les notes que prenia en aquelles sessions hi llegeixo: "creuar el riu amb la mateixa barca". Un proverbi xinès que parla de sumar esforços per assolir grans reptes. Algú el va dir. Chery ha arribat amb una fórmula idònia, una joint venture amb una empresa emergent del país. Només uns mesos abans de la primera reunió a Wuhu, quan ningú coneixia a ningú, van venir a veure’m una colla de professionals del sector de casa nostra. Agosarats: volien començar a fer cotxes, des de zero, en ple segle XXI. Un sempre pensa, i crec que en aquell moment ho vaig fer en veu alta, i si surt bé? D’acord. I on ha de ser això. On s’han de fer aquests cotxes? A la Zona Franca de Barcelona. Hem d’aprofitar instal·lacions. On hi havia Nissan, allà on va començar Seat. Just el lloc on van fer el primer contacte amb Chery i on fa uns dies es va presentar l’Ebro S700.

Notícies relacionades

Laura Palmer i la por que ens va quedar

Líders que aconsegueixen resultats

El primer cotxe arriba al final de la línia de muntatge i, en canvi, tot just és el principi. Ebro és un nom amb tradició, però amb molt de camí per fer. Caldrà treballar intensament i que tot surti bé. De la mateixa manera que arribar fins aquí no ha estat un procés fàcil. També per la pressió ambiental. La parcel·la que ara s’ocupa muntant cotxes es podia haver dedicat a la logística. Hauria estat una opció relativament fàcil. Si més no, ràpida. Però necessitàvem alguna cosa més. L’espai on es va originar la indústria de l’automoció moderna del nostre país podia ser el trampolí per la reindustrialització. La filosofia amb la qual ho encaràvem era aquesta. Havia de ser aquesta. Les peces hi eren, l’objectiu també. De l’opció més òbvia a priori, fer de la logística (Goodman) el soci més valuós per fer créixer la indústria. Quilos de treball institucional compartit, de col·laboració, de responsabilitat dels treballadors. Milers de preguntes. I uns quants "segur que sortirà bé" a cada roda de premsa.

Ha estat un inici tremendament prometedor en una època convulsa. Parlem d’un àmbit molt madur, però immers en una revolució. Si hi ha un artefacte que acumuli totes les transformacions dels nostres dies, aquest és el cotxe. També la seva indústria. Res és el que era. I encara menys el que serà. I, al mateix temps, aquí s’ha sabut traçar un punt de trobada entre la història i el que volem ser. La connexió entre una companyia capdavantera mundial i un projecte nou però lligat a la tradició que serà molt important per a un sector que és estratègic. No sé dir-ho d’una altra manera, hi ha com una renovació del cicle. En un sentit esperançador.