¿Qui demanarà perdó al fill de Juana Rivas?

¿Què passa ara amb Juana Rivas i amb els seus fills? La Fiscalia italiana acusa ara l’exmarit de Rivas de maltractar els seus fills. Mentre el fill gran està amb Juana, el menor està encara amb el seu pare, perquè la sentència del Tribunal Suprem italià que li retirava la custòdia encara no s’ha executat.

Per fi una mica de llum en un procés que va començar el 2016. I, des d’aleshores, una justícia que va deixar la denúncia de Juana en un calaix més d’un any, una justícia sense visió de gènere, una justícia que no va escoltar els fills de Juana. Amb això, una cort de periodistes i mitjans que linxaven la mare amb titulars i anàlisis masclistes. Ella sabia que la sostracció de menors era un delicte, però tot i això ho va fer, en un intent desesperat de buscar protecció. El problema va ser que la justícia no va jutjar com calia fer-ho i així tot el que s’obté és injustícia.

Notícies relacionades

Líders que aconsegueixen resultats

Prorrogar no és cap solució

Juana va ser jutjada per un delicte de sostracció abans que la justícia estudiés la seva denúncia per violència de gènere. I es va decidir sobre la seva custòdia abans d’investigar el que passava. Tot això en contra del Conveni d’Istanbul o la Convenció dels Drets del Nen, que estableix que, en situacions de denúncia per violència, hi ha prioritat dels processos penals sobre els civils. I tot això amb la sentència prèvia per maltractament d’Arcuri, l’any 2009.

Fa dies vaig dir, en una conferència a la Generalitat, en què parlava de la desinformació sobre la violència de gènere, que en el cas Juana Rivas compte el dia que parlés el fill gran, que a més d’un i d’una li hauria de caure la cara de vergonya pel que van dir en el seu moment. I als tres dies coneixem que el fill de Juana ha escrit una carta al fiscal italià per parlar de l’horror de la seva vida, de com la justícia no els va protegir, de com li han destrossat la seva infància i adolescència, de com han anul·lat la seva veu i de la por que té pel perill que corre el seu germà petit. I ara em pregunto, tot i que quedi un nou procés penal a Itàlia, ¿algú en la justícia demanarà perdó per tota la violència institucional que ha rebut? ¿Què diu ara el jutge Piñar davant la Fiscalia italiana? ¿Què diran ara altres institucions que han anat posant obstacles pel camí, com el Col·legi d’Advocats de Granada o el Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia? ¿Què han de dir els que van insinuar abusos sexuals per part de Juana? ¿Què han de dir ara el PP i Vox, quan es van negar a l’indult perquè, segons ells, es feia per acontentar el feminisme? ¿Què ha de dir ara Cuca Gamarra, del PP, quan va dir davant aquest indult que era "temerari" atorgar-lo, i quan va insistir a parlar d’uns abusos que no estaven ni provats? Ara, la Fiscalia italiana parla de proves i de violència física d’Arcuri als seus fills. Els que tant van dir ara callen, amagant el cap sota terra com estruços. Sense tenir valor de mirar els fills de Juana a la cara. Però queda l’hemeroteca, que retrata cada un i cada una pel que va ser.