Dues maneres de ser

Ja fa temps que a Barcelona corre una lletania recurrent que Madrid l’ha avançat en moltíssims aspectes, quan abans era Barcelona la que destacava. La covid, el procés, la crisi, una alcaldia polèmica d’Ada Colau i una manera de concebre el dia a dia molt diferent han fet que una ciutat i l’altra s’hagin polaritzat, i que cadascú hagi caminat a ritme diferent. Si bé, en els anys 80 i part dels 90, Barcelona era la ciutat més envejada per la seva modernitat, el seu disseny i la seva vitalitat, motius socials i polítics van fer que la Ciutat Comtal s’anés apagant en favor d’un Madrid espurnejant, bulliciós i amb un esperit liberal que Barcelona no té.

No obstant, reconeixent els avenços de Madrid, estic convençut que Barcelona, de mica en mica, està tornant a recuperar qualitats perdudes.

Notícies relacionades

Laura Palmer i la por que ens va quedar

Líders que aconsegueixen resultats

A Madrid, la vida al carrer és impressionant, tant que arriba a ser incòmoda. Si és bo que hi hagi bullici als bars, restaurants i comerços, moure’s pel centre de Madrid és aclaparador. Embussos a la calçada i un anar i venir de persones que formiguegen a tota hora, fan de Madrid la capital del tardeig. A la capital s’omplen cada dia els restaurants, amb una decoració, especialment al centre, a l’altura de les grans capitals europees. Els teatres de la Gran Vía, a diferència dels nostres, exposen les façanes amb enormes pantalles led, a Barcelona prohibides les de gran mida, que anuncien espectacles de tot tipus. A Madrid cada dia hi ha una estrena, diverses presentacions, conferències, festes i desfilades on acudeixen les cares dels famosos. I és que en aquesta ciutat sembla que tot vagi bé, mentre a Barcelona, havent-hi moltes activitats, sembla que no passi res.

Els catalans, com va dir Rajoy, fem coses i ens saludem a la catalana, o sigui amb moderació i distància, reservant els afectes per a moments molt comptats; a Madrid, en canvi, es troben i s’abracen amb sonores palmellades a l’esquena. Som diferents i això es reflecteix en dos models diferents, ni millors ni pitjors, un és més de brilli-brilli, i el nostre, més discret i apagat.