¿És l’enemic?

Truquen cada dia entre tres i quatre vegades des de números desconeguts. Al respondre, de vegades no contesten, d’altres sona un xiulet i salta un contestador automàtic. Algun cop truquen des del departament de recursos humans de no se sap quina empresa, algun altre és d’una ONG: ¿Recorda vostè el donatiu que va autoritzar la setmana passada per SMS? ¿Sí? ¿El recorda? ¿Sí? Davant tanta insistència gairebé se m’escapa un sí, però dic que no perquè no he autoritzat res i perquè estic amb la mosca darrere de l’orella. He recuperat el "Digueu" per respondre a les trucades, només les que sospito que, malgrat ser un número desconegut, es podria tractar d’una trucada que estic esperant, les altres ja no les atenc. Només em quedaria respondre a l’estil de Miguel Gila: ¿És l’enemic? És molt molesta aquesta situació. L’exposició constant a intents de frau o estafa cada vegada més sofisticats és estressant. Aquesta sensació de fragilitat ens porta a una posició defensiva constant que és un rotllo i deteriora la confiança en el nostre entorn. Tanquem les portes de casa amb clau, posem l’alarma, inventem contrasenyes fortes per a tot el que és digital, les canviem cada cert temps, i, no obstant, amb una simple trucada de telèfon inesperada n’hi ha prou per fer-nos sentir vulnerables.

En la meva família ja hem fet el pas definitiu cap a la rendició. Tenim una paraula clau. Fa riure pensar-ho. La dinàmica és la següent: si un de nosaltres truca a un altre amb algun pretext poc habitual o si s’aixeca una sospita de qualsevol tipus, el que sospita farà una pregunta que en teoria, ¡en teoria!, si es tracta d’una trucada feta per ordinador copiant el número i la veu de la mare, el pare, la germana o la neboda, no sabrà respondre. Vaja, que creiem que podem ser més llestos que la màquina partint del que hem viscut, de l’experiència compartida, dels detalls, del que és real. No és cap garantia, per descomptat, és la demostració de la desconfiança i de com ja busquem solucions desesperades pel nostre compte, davant l’evidència que res ni ningú és capaç de protegir-nos i parar aquests atacs.