La política inclusiva de Salvador Illa
Salvador Illa, este viernes en el Congreso durante el acto por el Día de la Constitución. /
Ho va dir en la sessió d’investidura i ho està complint: només exclou les dues extremes dretes del Parlament, Vox i Aliança Catalana. Amb la resta, Salvador Illa mira de buscar acords, siguin més o menys concrets i explícits. Mentre els seus rivals i socis necessaris s’aclareixen en els seus congressos, Illa ha desplegat una zona d’influència fronterera amb el PP i els Comuns en l’àmbit esquerra-dreta i amb Junts i Esquerra en el de Catalunya-Espanya. Utilitzant la teoria dels espais buits, el president socialista ha obert el camp de joc al més pur estil guardiolista amb un recital de reunions, entrevistes, actes institucionals i gestos. Quan els seus rivals tornin al camp de joc, la primera tasca que tindran serà recuperar terreny.
Aquesta mateixa aproximació l’està fent en l’àmbit executiu i legislatiu. La consigna a Sant Jaume és que tot allò que s’han trobat als calaixos i quadra amb el programa de govern s’ha d’impulsar, tot i que tingui una matriu en el Govern d’Aragonès. Així es guanya efectivitat i s’aplana el camí per aconseguir majories parlamentàries. Diria que, a més, té un efecte purificador en la política, ja que la reconcilia amb els ciutadans. Els actors sectorials comproven que els seus afers no es paren només perquè ha canviat el Govern. Aquesta actitud, per exemple, no té res a veure amb la del primer tripartit dels germans Maragall o amb l’arribada de Colau a l’Ajuntament.
A l’equip d’Illa tothom és conscient que aquesta tàctica tindrà un canvi de rasant quan acabi el congrés d’Esquerra i s’iniciï la negociació dels pressupostos a Barcelona i a Madrid, amb la necessitat de triangular amb Junts i el PSOE. Però la feina ja estarà feta i el full de serveis és més nombrós del que correspondria pel temps transcorregut i la força parlamentària del PSC: pla de vivenda, més jutjats, integració del 112, llei d’amiant, llei de memòria històrica. Feina feta no té destorb.
