No em sembla bé
No n’hi ha prou que els polítics siguin honestos, sinó que ho han de semblar, i aquí és on alguns coixegen, perquè estan envoltats d’assessors aduladors i s’acaben creient per sobre del bé i del mal
No em sembla bé
Hi ha coses que són perfectament legals però que no són ni ètiques ni estètiques –últimament, en veiem moltes d’aquestes a Espanya–, i per això em sembla malament que, després de repetir una i mil vegades que no ho faria, Joe Biden hagi acabat indultant el seu fill Hunter, que està imputat per diversos delictes que li podrien costar fins a un improbable màxim de 25 anys entre reixes. Hunter ja havia donat problemes quan el seu pare era vicepresident, com a conseqüència dels seus negocis a Ucraïna i a la Xina. Ara Biden ha decidit tallar en sec i no esperar a conèixer la sentència, que s’havia de fer pública els pròxims dies, i ha indultat el seu fill per tot el que hagi pogut fer malament entre el 2014 i el primer de desembre d’aquest any. "Espero que els nord-americans comprenguin per què un pare i un president ha pres aquesta decisió", ha dit, conscient que molts no el comprendrien, perquè "ningú està per sobre de la llei", que és una cosa en la qual, per òbvia, no hauria de ser necessari insistir. Es pot concloure que si es repeteix és perquè no es compleix, o almenys no es compleix amb alguns privilegiats.
Amb aquest indult, Biden no oculta la seva intenció d’evitar que Donald Trump es rabegi amb ell per mitjà del seu fill. Trump arriba a la Casa Blanca amb l’escopeta carregada i moltes ganes de venjança contra rivals polítics i contra tots els que continuen sense reconèixer que va guanyar les eleccions del 2020, una ficció que ell i els seus encara mantenen, malgrat l’aclaparadora evidència en contra. Trump ha dit que aquest indult li sembla un "abús judicial", "una vergonya", i s’ha preguntat retòricament si també inclou "els ostatges del 6 de gener [data del vergonyós assalt al Capitoli] que ja fa anys que estan empresonats". S’ha de ser tranquil per criticar un pare que indulta el seu fill tenint en compte com es tracta a si mateix, que tancarà d’una manera o d’una altra les quatre causes que té obertes per un total de noranta-quatre delictes. Una vergonya.
Em sembla greu la confessió de Biden que ha indultat el seu fill perquè "veia com... era processat de manera selectiva i injusta". És greu perquè suposa reconèixer lawfare i s’assembla massa al que aquí anomenen els palmeros del Govern, quan atribueixen al "fang judicial" (com ha dit Santos Cerdán, amb escassa elegància) les acusacions de les quals són objecte Begoña Gómez, el germà del president i diversos membres dels seus governs, actual o passats, seguint la vella tàctica de fixar-se en el dit i no en la lluna a què apunta.
Notícies relacionadesÉs greu perquè, tot i que un pare mai pugui deixar de ser-ho, el fet que alguns delictes es cometin aprofitant o beneficiant-se de la protecció que ofereix un càrrec públic, segons la meva opinió, només els afegeix gravetat, perquè l’exemplaritat és una cosa que se’ls ha d’exigir en més grau que als altres ciutadans. No n’hi ha prou que els polítics siguin honestos, sinó que, a més, ho han de semblar, i aquí és on alguns o algunes coixegen perquè estan envoltats d’assessors aduladors, s’acaben creient per sobre del bé i del mal i llavors passa el que passa, i es genera desconsol en una ciutadania que ho passa malament per arribar a fi de mes i que veu amb irritació el desvergonyiment impune d’alguns. I això que a tot arreu n’hi ha, d’embolics: recordin el president Chirac i els diamants de Bokassa, els problemes que encara arrossega el president Sarkozy, les gresques de Boris Johnson, les acusacions per suborns de què diuen que es protegeix Bibi Netanyahu prolongant guerres, les Púniques d’uns i els eros dels altres (als responsables dels quals fins i tot s’aplaudeix), les amnisties a colpistes i a prevaricadors... Almenys, Biden no ha nomenat ambaixador el seu fill com ha fet Trump amb el seu consogre Kushner, al qual va indultar el 2019 i ara nomenarà ambaixador a França, on la decisió no ha agradat gens.
La qualitat democràtica baixa quan l’Executiu s’imposa i no respecta la divisió de poders, i quan els polítics delinqüents se’n surten airosos perquè s’indulten entre ells. És molt desmoralitzador per al ciutadà corrent que compleix la llei i al qual li cau el pèl quan no ho fa.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
