Sí a Kate Winslet i a les dones reals
"Estimada, si ets així, t’hauràs de conformar amb papers de noia grassa". Regira per dins veure com Kate Winslet plora en la seva última entrevista al recordar les paraules que una altra dona –¡quantes vegades els dards venen d’elles!–, la seva professora de teatre, li va dir quan era jove. Dol i irrita encara més quan la presentadora recupera la imatge d’un periodista que es burlava de Winslet, ja estrella de Titanic, a l’alfombra vermella dels Globus d’Or. "Sembla embotida en aquest vestit. Necessita dues talles més", va proclamar el 1998. Winslet era magnífica llavors, amb poc més de 20 anys, i ho segueix avui amb 49. Emociona veure-la recordar el retrobament que va tenir no fa gaire amb el comentarista, a qui li va dir que aquelles paraules la perseguirien de per vida.
Les llàgrimes de Winslet són les nostres, les de totes les dones a qui en algun moment se’ns ha jutjat per la nostra aparença física i els nostres cossos, que mai són perfectes. Penso en un empresari que, fa uns cinc anys, em va conèixer en un sopar quan jo dirigia un equip de periodistes econòmics, tots homes. "¿Tu, doncs, n’ets la cap?", em va dir, incrèdul, davant d’ells, mentre m’examinava de cap a peus.
Notícies relacionadesLa cosificació de les dones, ja sigui externa o bé autoimposada, no forma part de la prehistòria, sinó que continua molt viva avui en terrenys inhòspits, com les xarxes socials i les campanyes de publicitat. Així ho explica Juan Fernández al nostre últim capítol d’Empoderades, l’aposta editorial del diari en favor de la igualtat. "Un altre estiu canviant el panorama de les platges", davant una dona seminua, o "¿se t’està passant l’arròs?", davant una altra que encara no té fills, són eslògans verídics publicats el 2024.
Aquestes campanyes són cada vegada més minoritàries, però els estereotips es mantenen de forma subtil. Falten anuncis que mostrin imatges de dones reals, tal com som i tal com ens agrada reconèixer-nos a nosaltres, Winslet inclosa.
