Alegria i incerteses a Síria

Més enllà de la lògica eufòria al carrer sirià per la liquidació gairebé sense resistència d’un règim cleptocràtic basat en la persecució dels adversaris, la repressió i la tortura, i pel final d’una guerra civil de 13 anys amb 600.000 víctimes i milions de refugiats, s’obre un escenari amb el repte de no reiniciar un nou conflicte. Els vencedors han d’afrontar la conciliació dels seus diversos interessos com a única manera d’emprendre la reconstrucció de l’Estat després de més de mig segle sotmès als interessos del reduït cercle de la família Assad i més d’una dècada de destrucció i divisió sectària. I en aquesta empresa entraran en joc nous actors –Turquia i Qatar, dos dels més rellevants–, d’altres sortiran debilitats –Rússia, l’Iran i, al Líban, Hezbol·là– i Israel es mantindrà vigilant des dels alts del Golan. Res resultarà fàcil quan aquest intricat encreuament d’interessos intervingui en un escenari de postguerra extraordinàriament complex, en el qual el grup islamista que ha encapçalat la presa de Damasc és un hereu de l’ideari d’Al-Qaida que encara ha de demostrar la seva moderació i la sinceritat de la seva disposició a conviure amb un mosaic de branques de l’islam i minories druses i cristianes, i en el qual els kurds s’enfronten a l’hostilitat de Turquia i les seves milícies aliades i a un nou abandonament per part dels EUA. Fins i tot donant per fet que el president de Turquia, Recep Tayyip Erdogan, i l’emir de Qatar es trobin en posició de mediar per a una transició ordenada, els seus respectius interessos podrien ser incompatibles amb un escenari de reconciliació entre tots els bàndols del conflicte.

S’obre així un espai a noves influències en un petit país envoltat de veïns amb interessos contraposats i que ha d’encarar immediatament el gran desafiament de la tornada a casa de la majoria dels sis milions de desplaçats interns i d’una altra xifra semblant de refugiats establerts bàsicament a la Unió Europea i Turquia. La situació interna de tots dos empenyerà a estimular aquesta tornada, que no obstant pot agreujar la situació d’una economia en ruïnes i enfrontada al risc que es prolongui el buit de poder més enllà de tota previsió.