Junts: votacions i escarafalls
Junts: votacions i escarafalls
Carles Puigdemont està descontent amb Pedro Sánchez perquè considera que cap dels compromisos que va assumir per aconseguir la seva investidura s’han complert. L’ús oficial del català a les institucions de la Unió Europea, malgrat els esforços del ministre José Manuel Albares, segueix encallat i sense aparences de prosperar, l’amnistia no s’està aplicant íntegrament per la negativa de part del poder judicial a fer-ho, sent a més el mateix Puigdemont un dels damnificats, tampoc s’ha avançat en el traspàs de les competències d’immigració a Catalunya i el nou model de finançament singular no només no s’ha aprovat sinó que ni tan sols s’ha concretat, tot i que el secretari general del PSOE sí que ha assumit el desgast que suposa defensar-lo entre part de les seves files. Junts volia cobrar per endavant el seu suport al PSOE i fins ara ni tan sols està aconseguit cobrar en diferit. No és estrany, en conseqüència, que a les portes de la negociació dels pressupostos generals de l’Estat hagi volgut mostrar de manera ostentosa el seu malestar.
Però, entre altres coses, el que sí que resulta sorprenent és que ho hagi fet per mitjà del registre d’una proposició no de llei al Congrés dels Diputats, una via sense recorregut reglamentari ni legal i que no passarà de la Mesa de la cambra, que insta Sánchez a sotmetre’s a una qüestió de confiança. Aquest no és un instrument de l’oposició sinó un recurs que està exclusivament en mans del president del Govern i és ell qui decideix sense interferència aliena si se sotmet a l’escrutini de la cambra. En cap cas correspon a l’oposició proposar-lo, ni per la via d’una proposició no de llei ni per cap altra, perquè l’oposició en els sistemes parlamentaris ja compta amb un altre instrument que li és propi per reprovar el cap de l’Executiu, la moció de censura, que a Espanya requereix per presentar-ne una el suport d’almenys una desena part del Congrés dels Diputats i la presentació d’un candidat alternatiu.
L’escenificació de Puigdemont amb una demanda per a la qual Junts no està legitimat no és més que un brindis al sol destinat a fer un soroll estèril i totalment innecessari quan el seu partit compta amb prou vots per forjar majories alternatives que no han d’implicar un canvi de govern però sí que poden servir per recordar-li a Sánchez la seva debilitat i aprovar en contra seu iniciatives que resultin del grat de Junts. I això és justament el que ha succeït amb la suspensió de l’impost a les elèctriques que previsiblement prosperarà gràcies a la confluència d’interessos amb el PP, el PNB i també ERC. Una seriosa advertència al PSOE que Junts està disposada a condicionar l’estabilitat governamental i que el seu vot només es decantarà a favor del que consideren que és favorable per als interessos dels catalans. La formació independentista s’ha afanyat a afirmar que malgrat això, i malgrat que Sánchez no se sotmetrà a la qüestió de confiança, els ponts amb els socialistes no estan trencats, i ha volgut desvincular les dues decisions de la negociació dels Pressupostos Generals de l’Estat. El cert és que ha quedat demostrat que els seus set vots valen més que qualsevol escarafall inútil, i que hauria d’utilitzar-los amb responsabilitat.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.