Factories d’intel·ligència artificial

Els editorials estan elaborats per l'equip d'Opinió d'El Periódico i la direcció editorial

Per calibrar la importància de la localització a Barcelona (al Barcelona Supercomputing Center - Centre Nacional de Supercomputació BSC-CNS) d’una de les set fàbriques que la Unió Europea té previst instal·lar al continent a partir de l’aprovació del projecte AI Factory, ens hem de referir a l’informe Draghi, presentat fa uns mesos com a full de ruta de la Comissió Europea per fer front al declivi econòmic d’Europa en relació amb les grans potències, com els Estats Units o la Xina. La reflexió de l’expresident del Banc Central Europeu (El futur de la competitivitat europea) es basa en la constatació de l’acceleració del canvi tecnològic i en el fet que Europa no lidera el món de les noves tecnologies, un aspecte que no és només circumstancial, sinó que, si no s’hi posa remei, pot afectar la mateixa supervivència del model de desenvolupament europeu. Per fer front a l’actual fragilitat i a un futur exposat a una posició d’inferioritat, l’informe planteja quatre grans reptes: la descarbonització, la seguretat econòmica, el manteniment del model social i, com a eix central, la transformació tecnològica, de tal manera que Europa sigui propietària del seu destí en el terreny de la intel·ligència artificial (IA) i de les seves aplicacions.

És en aquest marc que el projecte AI Factory apareix com a essencial en la política de la UE. La xarxa europea de superordinadors, activada amb una inversió de 1.500 milions d’euros, ha de posicionar Europa com a referent mundial, i no només en la investigació científica, sinó també referent a la transferència de tecnologia, digitalització, innovació i dades (R+D+I) a les petites empreses i a les start-ups emergents, en particular les centrades en àmbits com el farmacèutic, el climàtic o el dels mitjans de comunicació. La rellevant notícia del projecte europeu, que té un dels seus pilars a Barcelona, és que els objectius de la investigació i els seus avenços revertiran de manera explícita en la millora social, com ha recalcat Mateo Valero, director del BSC-CNS. El desenvolupament de models d’IA generativa a gran escala ha de servir perquè Europa gestioni i analitzi les dades amb aplicacions pròpies i sense dependències alienes.

Justamente fa un any que va ser inaugurat la supercomputadora Mare Nostrum 5, un autèntic pilar de la investigació a Espanya i un dels més destacats a escala internacional. Inaugurat el 2005 amb el suport de l’Estat, de la Generalitat i de la UPC, pot processar fins a 314.000 bilions de càlculs per segon; té 4.480 xips d’última generació, cada uns dels quals, en vuit centímetres quadrats, atresora més potència que el primer superordinador del BSC-CNS el 2005. Amb un cost de 202 milions d’euros, el Mare Nostrum 5 s’ha convertit en uns dels 20 supercomputadors més potents del planeta.

Abans del projecte AI Factory ja era una inversió estratègica de la UE per desenvolupar la fabricació de semiconductors que han de propiciar la sobirania tecnològica, però ara, a més, amb el reconeixement de Brussel·les i l’entrada de 200 milions d’euros per millorar les seves prestacions i capacitats, el BSC-CNS es converteix, encara més, en un pol d’atracció de talent i un centre de difusió i transferència tecnològica de la IA entre el teixit econòmic i social.

Temes:

Barcelona Startups Intel Intel·ligència artificial

Inicia sessió 0 Comentaris