EDITORIAL
Desacords en territoris i partits
Que els interessos no coincideixin amb blocs partidistes augmenta les discrepàncies, però potser facilita acords
Dos anys i nou mesos després de l’última reunió, ahir va tenir lloc la 27a Conferència de Presidents, el màxim òrgan de cooperació intergovernamental a Espanya i la principal funció del qual és abordar assumptes de particular rellevància per al sistema autonòmic. S’hi van tractar qüestions relatives a la vivenda, per mitjà de les propostes per incrementar el parc de vivenda pública i de reformar la llei del sòl; a la sanitat, a través de l’anunci que el Govern central transferirà 223 milions per millorar l’atenció dels pacients mitjançant la intel·ligència artificial, i a la immigració, a causa del permanent desacord entre comunitats sobre el repartiment de menors no acompanyats. No obstant, ni aquests tres temes sembla que hagin centrat el debat, ni tampoc les reflexions dels participants després de la trobada, ni molt menys s’ha assolit o s’ha avançat cap a cap mena d’acord. Un fracàs decebedor, tot i que, per descomptat, no inesperat.
El finançament autonòmic, malgrat que el marc en què s’ha de debatre aquesta qüestió és el Consell de Política Fiscal i Financera, va protagonitzar la cita, circumstància que s’explica pel fet que l’actual model aprovat el 2009 està caducat des de fa més de deu anys i com a conseqüència de l’acord entre el PSC i ERC sobre el finançament singular de Catalunya. El president de la Generalitat, Salvador Illa, va defensar que l’esmentat model és compatible amb la solidaritat, cosa que no va evitar, de nou, el rebuig explícit per part del PP, i en particular per part de la presidenta de la Comunitat de Madrid, i tampoc ha servit per dissipar les suspicàcies en el si del PSOE, raó per la qual s’explica que aquest model no hagi de ser ni explícitament avalat en el seu recent congrés ni tampoc hagi sigut vetat.
També en l’àmbit del finançament, i igualment emmarcat en l’acord del PSC amb ERC que va permetre la investidura d’Illa i que contempla una quitació parcial del deute de Catalunya, el president del Govern va reiterar que l’Estat assumirà part del deute de les comunitats autònomes. Ayuso també es va oposar de manera contundent a la generalització de la mesura i va plantejar que la condonació només afecti el País Valencià amb l’objectiu de pal·liar els efectes la dana, un posicionament que posa en dificultats altres comunitats autònomes governades pel PP que en podrien ser beneficiàries, com Andalusia o Madrid mateix, que, a més, igual que Catalunya i València, es troben entre les autonomies més endeutades.
Emplaçats a un Consell de Política Fiscal i Financera que s’haurà de celebrar al gener per abordar la qüestió de la quitació i amb la previsió d’una nova Conferència de Presidents que se celebrarà a Barcelona, la reunió es va tancar sense acords i certificant divisions molt transversals. Entre autonomies i Govern central per les polítiques sectorials, i entre territoris, partits i dins dels mateixos partits, respecte al finançament. Una cosa que no necessàriament s’ha d’interpretar com una mala notícia, sinó com una oportunitat que ofereix el sistema de govern multinivell per arribar a acords tenint en compte que la pluralitat d’interessos i les necessitats compartides fan més permeables els suposadament monolítics blocs partidistes.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
