Literatura artificial

Notícies relacionades

El pacte de la carbonara

Desacords en territoris i partits

L’edició en paper segueix viva i ara ja ningú no em demana l’opinió sobre l’e-book. Ara la pregunta que es repeteix és: "¿I de la intel·ligència artificial, què en penses?" Al darrere hi ha la sospita, potser el temor, que la IA pugui escriure ficció i, a més, fer-nos creure que és d’origen humà. La veritat és que, com gairebé tothom, jo no tinc una resposta definida i em refugio en el divulgador científic Yuval Noah Harari, que diu que encara no coneixem els límits de la IA i no seria estrany que un dia en perdéssim el control. Potser per gremialisme, però, assajo una resposta que vol ser convincent i dic que la IA mai no podrà escriure ficció de qualitat literària com una ment humana.

Quan una persona vol escriure ficció, el que li surt prové sobretot de dos llocs: la tradició literària (allò que ha llegit fins aleshores) i la voluntat de ser original, és a dir, allò que se li ha acudit a partir de l’experiència pròpia. Dit d’una altra manera: hi ha un talent individual per fabular, i ho acompanya d’un pòsit de segles que ha d’actualitzar. Les provatures fetes amb el ChatGPT fan pensar que té la potència per assimilar tota la tradició literària i l’estil que li proposis (molt més que la ment humana i tot), però alhora li falta l’impuls instintiu, el gust per la sorpresa, la improvisació que neix del no-res, inesperadament, com una urgència vital, o com una frase que cura un malestar, o com un món alternatiu on es viu millor. La IA potser ho sap, tot això, però per ara només ho pot imitar sense ànima..