Gastronomia

El pacte de la carbonara

Cafeteria de Adenau con retratos de tres pilotos míticos de la F-1: Ayrton Senna, Jim Clark y James Hunt / EMILIO PÉREZ DE ROZAS

Tinc una debilitat especial per Itàlia i, molt particularment, per Roma. No hi ha millor ciutat per viure, en clara competència amb Barcelona, si és que encara es pot viure a les ciutats. Per a una altra vida, demano néixer dona romana de les elegants, d’aquelles que gasten el luxe silenciós, que prioritzen la discreció, la qualitat i la sofisticació per sobre de l’ostentació o el logotip visible: vaja, que tenen una pila de pasta i no ho van demostrant, se’n van a un restaurant de barri i es mengen una carbonara espectacular amb una amiga i una copa de vi rosso. I de les que, tot i tenir diners, s’inscriurien en una campanya com la que ha sacsejat la ciutat: el pacte de la carbonara. Sembla que la temptació del turisme –res que no sapiguem– està portant molts restaurants a especular amb el plat de pasta, formatge, ou, guanciale i pebre negre, i ja és difícil trobar-lo per sota dels dotze euros a la ciutat. M’encantaria sortir de marxa per la Via del Corso despotricant –"ma che cosa fai?!"–, exigint un pacte de contenció de preus, com ha fet l’associació de consumidors italiana.

Bé, com que no reuneixo cap dels requisits anteriors, deixem la carbonara per als romans, mentre que aquí podríem organitzar-nos per demanar que ens deixin de prendre el pèl amb l’esmorzar, perquè en alguns llocs ja surt a preu de menú. Compte, això, si no demanes el suc de taronja, perquè en aquest cas ja tires de galetes remullades a la llet a casa durant la resta de la setmana. A l’espera de la meva propera vida romana, l’esmorzar és el meu moment especial. Primer pel cafè, sense el qual se’m torça l’humor, i segon pel ritual: la cafeteria, el soroll i l’olor que emana de la màquina, el bon dia, el diari, l’entrepà o el croissant. És una pausa ritualitzada per agafar forces per a la resta del dia, i el primer i millor moment de socialització per a molts. Ben vist, l’esmorzar hauria d’estar finançat perquè, després d’un bon esmorzar, un s’enfronta al dia amb més simpatia..

Temes:

Barcelona Humor Roma

Inicia sessió 0 Comentaris