Sánchez-Feijóo: un pèssim negoci

Ara el PP afirma que el calvari parlamentari de Sánchez per la seva inestable majoria no serà res davant el calvari judicial que l’espera pel cas Ábalos, la investigació del jutge Peinado sobre Begoña Gómez i la imputació pel Suprem del fiscal general de l’Estat. Aquesta setmana, Feijóo ha etzibat a Sánchez al Congrés que en el seu sopar de Nadal hi tindrà, com a mínim, dos imputats: la seva dona i el seu germà. I Sánchez li ha contestat, en la copa de Nadal a la premsa, que hi havia col·lusió entre el PP i alguns jutges per deslegitimar el Govern.

A més, és evident que la majoria de Sánchez trontolla –no va tenir Pressupostos el 2024 i els del 2025 són molt difícils–, aquesta setmana Puigdemont ha demanat que se sotmeti a una qüestió de confiança i Míriam Nogueras, portaveu parlamentària de Junts, li ha exigit que "mogui el cul". ¡Quina majoria! Però al PP les coses tampoc li van més bé, perquè Vox ha trencat els pactes que li van permetre accedir al poder en moltes comunitats després de les autonòmiques del 2023. I els seus pressupostos també estan en l’aire.

La polarització i la màxima desqualificació entre Sánchez i Feijóo no beneficien ni l’un ni l’altre i són un pèssim negoci per a tots dos. En l’enquesta de Gesop per a EL PERIÓDICO i Prensa Ibérica de diumenge passat s’hi veia que en el transcurs de l’any tant Sánchez com Feijóo han perdut suports com a possibles presidents. Responent a la pregunta clau del polític preferit per presidir el Govern, Sánchez segueix primer, però el seu suport s’ha reduït al 24,1%, quan en sondejos anteriors va arribar al 29,7%. Una pèrdua de més de cinc punts des del maig. I a Feijóo només el prefereixen el 18,3%, quan al febrer estava en el 27,7%. Una caiguda de més de nou punts.

La crispació extrema està sent, doncs, un mal negoci per a tots dos i el gran beneficiat és Santiago Abascal, el líder de Vox, que, si al febrer era el president preferit per a només el 6,7%, ara ha pujat al 10,3%, un augment de més de tres punts. I el més greu per a tots dos és que la caiguda pel que fa a la valoració està generant una erosió de l’estimació de vot en els seus partits. El PP baixaria del 32,7% de les eleccions del 2023 el 31,1% i el PSOE cauria del 31,3% al 28,3%. Per contra, Vox, en un ascens ininterromput durant tot l’any, passaria del 12,3% al 14,9%. Mentre el PP i el PSOE, barallant-se i insultant-se, perden 1,6 i 3 punts de suport electoral, Vox en puja 2,6.

Pitjor encara. El seu suport més gran, i la divisió entre Sumar i Podem, fa que Vox sigui el tercer partit en moltes províncies i si avui hi hagués eleccions el partit d’Abascal saltaria de 33 a 49 escons, 16 més, mentre que el PP es quedaria igual, el PSOE tindria una lleugera baixada i l’extrema esquerra es desplomaria, al presentar-se dividida.

Notícies relacionades

EL PERIÓDICO estrena noves ‘newsletters’

Recordo McCartney

I hi ha conseqüències més profundes. Segons una altra enquesta d’El País publicada dilluns i amb resultats semblants, entre els més joves, de 18 a 24 anys, el primer partit amb el 30% seria el dels desafectes (abstenció o vot en blanc), seguit immediatament pels que votarien Vox (29%) i a una distància considerable pel PSOE (20%) i encara més lluny (11,2%) pel PP. La gran bronca entre Sánchez i Feijóo afavoreix la desafecció política i el partit d’Abascal.

És clar, si avui hi hagués eleccions, el PP podria formar govern amb Vox, tenint en compte que plegats tindrien un mínim de 180 escons, per sobre de la majoria absoluta de 176. El preu, però, seria una dependència més gran de Vox que en les eleccions del 2023. I aquesta dada reforça una mica la trontollosa majoria de Sánchez. No per l’afecte que suscita, sinó perquè per als seus molt diferents socis, des del PNB i Junts fins a Bildu i Podem, un govern Feijóo-Abascal seria el mal major.