Independentisme

Tots treballen per al PSC

L’independentisme no sap què fer amb els seus màrtirs. Quan semblava que Junqueras estava al caire de l’abisme, ha aconseguit sobreviure amb una diferència suficient per rearmar-se en el partit, però insuficient per donar a Esquerra l’aire fresc i l’impuls que necessita per sortir del pou. Davant, Puigdemont havia aconseguit creuar el Rubicó de la ratificació en el seu propi congrés, però sota la solidesa del seu mandat cada vegada són més sorollosos els moviments interns per tornar a l’antiga Convergència. I, tot i que Junqueras és el que més ferides de guerra haurà de guarir, els dos líders queden en una posició semblant: han aconseguit sobreviure, però s’han quedat sense relat. Sí, els dos tòtems històrics del 2017 estan encara vius, però han perdut la credibilitat i l’energia per donar un nou impuls a un moviment que, després de les múltiples lluites intestines, ha anat perdent a poc a poc la centralitat i l’agenda. En l’horitzó immediat s’intueix una terrible paradoxa: la fortalesa interna de Junqueras i Puigdemont és en realitat una rèmora per a l’independentisme, el símptoma fatal de la seva incapacitat per renovar-se.

En un altre context, els dos líders exhibirien un poderós crèdit moral, després d’haver passat per un llarg exili i una duríssima presó. Però el cert és que amb el martirologi ja només en tenen prou per liderar el seu propi partit, i poc més: ni Esquerra ni Junts reconeixeran mai el lideratge de l’altre, i Junqueras i Puigdemont seguiran la guerra civil que tant els ha destruït. Incapaços de respectar-se l’un a l’altre, el resultat d’aquesta massacre interna és que el PSC governa plàcidament aquest neooasi català gairebé com si tingués majoria absoluta. Illa n’ha tingut prou d’asseure’s estoicament en un racó per veure caure lentament l’arbre del procés davant dels seus nassos, corcat per la seva grandiloqüència estèril i les seves pròpies guerres. En l’últim CEO, la diferència entre partidaris i detractors de la independència arribava ja a la barbaritat de 14 punts (40% contra 54%). La guinda definitiva a aquest enterrament per fascicles de l’independentisme és regalar al PSC la continuïtat del lideratge de Junqueras i Puigdemont, és a dir, la garantia que es continuaran desgastant mútuament fins al final dels temps. La sensació és que, passi el que passi, volent-ho o no, tots treballen per al PSC.

Temes:

Carles Puigdemont Oriol Junqueras Independència de Catalunya

Inicia sessió 0 Comentaris