Fiscalitat, inversió i prosperitat

França ho ha comprovat recentment: les rebaixes fiscals de Macron no van aconseguir el creixement econòmic esperat. Aquest cas reforça la idea que les polítiques fiscals han d’anar acompanyades de reformes estructurals i millores en l’eficiència del sector públic, que amplifiquin l’impacte positiu en l’economia.

A Espanya, segons Eurostat, la pressió fiscal se situava el 2022 en el 38,3% del PIB, davant el 41,1% per al conjunt de la UE. Segons aquestes dades, podríem deduir que hi ha marge per apujar impostos mantenint la competitivitat del sistema fiscal. Però la valoració canvia si es tenen en compte les mitjanes aritmètiques dels 27 països, en què cada país té el mateix pes (en lloc de les mitjanes ponderades). En aquest cas, la mitjana per al conjunt de la UE és del 37,3%. Per tant, el marge per apujar impostos de manera competitiva amb el nostre entorn és baix.

No obstant, hi ha àrees de millora importants en l’àmbit fiscal per fomentar la inversió. Segons l’IEB Report 2/2024, tot i que el tipus nominal de l’impost de societats (25%) està alineat amb la mitjana europea, el tipus efectiu sobre la inversió empresarial és més alt a Espanya, a causa d’un tractament fiscal menys favorable per a les inversions en intangibles, crucials per a la innovació. De fet, el benefici fiscal a la R+D+I en la imposició societària és dels més baixos de la UE (0,1% de PIB el 2019), i mostra un estancament en l’última dècada davant altres economies que han potenciat aquest instrument, com Itàlia i el Regne Unit (entre un 0,2% i un 0,25% del PIB).

El Llibre Blanc sobre Reforma Tributària (2022) fa propostes per corregir aquesta anomalia. En destaco les següents: simplificar el procés d’acreditació de la despesa en R+D+I fiscalment deduïble, establir un procediment simplificat per a projectes de poca dimensió, incrementar al 50% el percentatge de deducció en despesa en R+D o IT (cada un per separat al 25%), o incloure entre les despeses deduïbles el software vinculat al big data, IA o Indústria 4.0. A més, es proposa la revisió dels coeficients d’amortització i garantir un marc jurídic clar i predictible per als inversors.

Alguns passos recents van en la bona direcció, com la llei de start-ups que es va aprovar a finals del 2022, i que redueix l’impost de societats al 15% durant els primers quatre anys per a empreses emergents, a més d’incrementar les deduccions per a inversions en empreses de nova o recent creació.

Un altre avenç significatiu és l’adopció d’un tipus mínim global del 15% per a l’impost de societats, un acord que ja han implementat uns 40 països i 20 més l’estan regulant. Aquesta mesura, que Espanya va aprovar al Congrés el novembre passat, evita la competència fiscal a la baixa entre països i promou sistemes més centrats en el benestar social.

No obstant, la fiscalitat per si sola no garanteix la prosperitat. Incrementar la recaptació fiscal sense millorar l’eficiència en la despesa pública només pot perpetuar les deficiències del sistema. Precisament, Espanya se situa per sota de la mitjana europea en indicadors d’eficiència de la despesa pública. Per això és imprescindible que la política fiscal vagi acompanyada de reformes estructurals (inclosa la de l’administració pública), que garanteixin que cada euro recaptat es tradueixi en un benefici tangible per a la ciutadania i per al progrés econòmic.

Notícies relacionades

Joan Laporta, un baró rampant

Els galls i ‘El 47’

L’economia espanyola necessita una visió integral que combini els tres elements: una fiscalitat competitiva, incentius clars per a la innovació i una administració pública més eficient.

Carme Poveda és directora d’Anàlisi Econòmica de la Cambra de Comerç de Barcelona. Comitè Editorial d’EL PERIÓDICO