Nous vocables

Les paraules i el món

Fem balanç i resum del 24 en petites píndoles que ens expliquen què som i quines aventures col·lectives ens hem vist obligats a viure

Els últims dies de l’any serveixen per fer balanç i resum. Una bona manera de practicar la tradició és fixar-se en els vocables que les respectives acadèmies (l’IEC i la RAE) proposen com a neologismes o paraules de l’any, en col·laboració amb universitats i mitjans de comunicació i amb la participació dels ciutadans amb ganes de dir-hi la seva. Una de les diferències és que l’acadèmia catalana aposta per paraules de nova creació, mentre que l’espanyola es fixa en les paraules de moda. De fet, però, al capdavall és el mateix, perquè són mots que hem sentit (molt) al llarg de l’any, siguin o no (encara) al diccionari. Les altres diferències són més notables. Sembla que, tot i compartir una realitat propera (en molts casos, la mateixa), les dues comunitats visquin en mons separats. Posem-ne exemples. En els últims anys, han triomfat aquestes, amb el benentès que la primera és catalana i, la segona, espanyola: estelada/‘selfi’ (2014), dron/‘refugiado’ (2015), vegà/‘populismo’ (2016), cassolada/‘aporofobia’ (2017); sororitat/‘microplástico’ (2018), emergència climàtica/ ‘emoji’ (2019), coronavirus/‘confinamiento’ (2020), negacionisme/‘vacuna’ (2021), birra/‘inteligencia artificial’ (2022) i viralitzar/‘polarización’ (2023). De resultes de l’excepcionalitat de la pandèmia, el 2020 i el 2021 pràcticament van coincidir, tot i que és remarcable el fet que a Catalunya va tenir més predicament la causa (coronavirus) mentre que a Espanya va destacar la conseqüència (‘confinamiento’), i que mentre a Espanya es votava per la solució (‘vacuna’), Catalunya era més sensible a les reaccions en contra (negacionisme). No cal esmentar que les percepcions de les dues comunitats van ser diferents al llarg del Procés i encara no sé endevinar el significat sociològic ocult i profund que s’amaga rere el binomi birra/‘inteligencia artificial’, com si aquí ens haguéssim dedicat, durant el 2022, a la ingesta indiscriminada d’alcohol mentre que Espanya es fixava en els avenços tecnològics..

Aquest any ja tenim el resultat català. Ha guanyat dana, que és molt probable que també sigui la paraula més votada en la consulta de la RAE, el resultat de la qual sabrem un dia d’aquests. Reuneix la immediatesa, la magnitud de la tragèdia i un procés de lexicalització senzill que la fa extremadament atractiva. En els llocs de preeminència, els catalans hem optat per no binari, cancel·lar i fentanil. Mentrestant, els espanyols poden triar, encara, entre ‘alucinación’, ‘fango’ (del mateix camp semàntic que la favorita ‘dana’), ‘gordofobia’, ‘mena’, ‘micropiso’, ‘reduflación’, ‘turistificación’ i, entre d’altres, ‘woke’. A part de l’impacte compartit pels efectes de la depressió aïllada en nivells alts, no coincidim quasi en res, tot i que ‘woke’ i cancel·lar podríem dir que tenen orígens similars. És el que dèiem, però. A través de les paraules, les tribus evoquen i expliquen la seva història, els seus temors. Fem balanç i resum del 24 en petites píndoles que ens expliquen què som i quines aventures col·lectives ens hem vist obligats a viure.

Temes:

Moda Confinament Coronavirus Intel·ligència artificial

Inicia sessió 0 Comentaris