Cine
Soc un bitxo raro
M’agrada anar al cine. Però aquest últim mes he tingut un parell de decepcions. He vist dues pel·lícules fora del Phenomena (el millor cine de Barcelona), i suposo que estar incòmoda o escoltar gent xatejar amb el mòbil no ajuda gaire a connectar amb la pel·lícula. Resulta que totes dues són espanyoles i han rebut crítiques boníssimes, però a una servidora no li han agradat gens. Sabem com d’important és la mirada en tot el que concerneix l’art. Un quadre pot semblar-te preciós a tu i un horror a mi; la mirada és la diferència. Doncs, estimats lectors, ja us aviso que la meva mirada és rarota. No em van agradar ni La casa en flames ni Marco. La primera em va semblar com una comèdia d’aquestes que passen sense pena ni glòria, amb un guió molt simple i molt pretensiosa. Poc interessant per a mi. ¿Una dona burgesa que la fa grossa perquè els seus fills li facin cas? ¿De debò? Quina mandra.
Després hi ha Marco, una història que, si no la coneixes, està mal explicada. No empatitzes en cap moment amb el protagonista ni entens res del que fa ni per què ho fa. Jo vaig tenir la sort o la desgràcia de conèixer Enric Marco mentre feia un documental sobre Ravensbrück i us asseguro que vaig entendre més coses en una conversa de 30 segons que veient aquesta pel·lícula. I si la comparem amb el llibre El impostor, de Javier Cercas, les diferències són abismals. Principalment, perquè el llibre aprofundeix i reflexiona sobre temes ètics i filosòfics, mentre que la pel·lícula es limita a relatar els fets que ja coneixem.
El meu pare sempre diu que una bona pel·lícula ha de complir, com a mínim, dos d’aquests tres criteris: que em distregui, que la pugui recomanar o que em vinguin ganes de tornar-la a veure si és brillant. Doncs ho sento, però aquestes dues pel·lícules no compleixen amb cap de les tres. Només puc lloar el treball dels actors. El que fa Eduard Fernández és d’un altre planeta. Que també interpreta de meravella El 47. Una pel·lícula que, com Marco, explica un trosset de la nostra història. Amb autocrítica i molta emotivitat. Amb una història ben estructurada i un personatge que sempre tindrà lloc al nostre cor.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
