Inici de les festes
Fins que siguem vells
Hi ha tradicions que et fan tan feliç que desitges que mai no es trenquin, com anar al concert de Nadal de Mishima a la sala Apolo
Si les tradicions tenen un problema és que és un drama trencar-les. Pateixes quan ho fas perquè et deixes a tu mateix enrere. Hi ha una part que no tornarà. Que utilitzem el verb trencar per referir-nos al canvi ja ho diu tot. I n’hi ha que son tan teves i et fan tan feliç que desitges que no es trenquin mai: això ja ho haurem de seguir fent fins que siguem vells. Anar al concert de Nadal de Mishima a la sala Apolo.
Aquesta setmana, si el cos ens ho hagués permès, hi hauríem anat els dos dies, però ja tenim una edat i a més sabem que la màgia surt quan surt i no es pot pretendre capturar. A aquesta edat les nits que et diuen coses són de tant en tant. I surten tots a l’escenari, el David, el Xavi, el Dani i l’Alfons, i ens saluden des de l’escenari com els vells coneguts. No hi és el Marc, potser no es troba bé. A la sala, tots el pensem.
I el concert comença i ens hi entreguem perquè les cançons les hem cantat per dins al llarg dels últims dotze mesos en què ens ha passat de tot. Al costat, mirant cap a l’escenari, uns altres vells coneguts resseguint les seves cicatrius amb les lletres. Abraçades, com estàs? M’agraden els teus articles, però voldria més veritat. La veritat! El que troben els espies amb Pegasus als telèfons? Sense filtres, accedir a tot, aquesta memòria externa protegida amb el reconeixement facial on hi és absolutament tot: els últims missatges, la durada de les trucades, la música que escoltes, la que envies, els diners que tens o no tens, les últimes cerques al navegador. A les pors, potser, es referia. Qui es posaria a la interpèrie en un article? Si fessim cançons, encara. Per això anem a escoltar Mishima al seu concert de Nadal. És el tret de sortida de les festes, que et fan gràcia per com s’ho agafa la canalla. La seva il·lusió, que s’encomana. I que menjarem bé i riurem. Aquest any, que és el de la revolució de les mares que s’han posat d’acord per dir prou, tipes de la càrrega mental que suposa, començarem una nova tradició fins que siguem vells.
