Millora insuficient en productivitat

En poques paraules, la productivitat consisteix a ser capaç de fer "més amb menys". El "més" es refereix a béns i serveis, mentre que el "menys" poden ser hores laborals (productivitat laboral), un millor aprofitament del capital (productivitat del capital) o bé la intersecció de tots dos (el que s’anomena productivitat total dels factors).

Mirem enrere per recordar com ha evolucionat els darrers anys aquest últim indicador. El període 2013-2022 va ser nefast: només un 0,4% de millora en una dècada! Tot i tractar-se d’una avaluació en plena ressaca postcovid, la dada és preocupant. Però el 2022 ja queda enrere; què ha passat en els dos darrers anys? Doncs bé, el 2023 es va produir una millora de l’1,17% i, fins al tercer trimestre del 2024, s’ha registrat una millora del 2,49% (segons dades de l’INE i la Fundació BBVA-IVIE). La productivitat ha millorat i això serien excel·lents notícies… si no tinguéssim cap altra referència al nostre voltant.

Si ens comparem amb la Unió Europea, amb els creixements registrats aquests darrers dos anys, encara quedem lluny de la mitjana; per tant, evolució positiva però molt insuficient. I, si ens comparem amb els Estats Units, per no parlar d’alguns països asiàtics, ho hauríem de qualificar de molt deficient. Els deures a fer són ingents. Anem pas a pas.

Primer, caldrà veure l’impacte de la polèmica reducció de la jornada laboral fins a les 37,5 hores. Treballar menys hores al mateix preu i fer la mateixa feina? Si això és viable, augmentarà la productivitat per hora de treball. Però, és clar que només és assolible en feines en què la presencialitat no sigui necessària i, probablement, es requereix una inversió de capital que permeti aquesta millora en l’eficiència. I, de fet, és precisament en la inversió en capital que el país està més endarrerit. Un augment significatiu d’aquesta inversió es traduiria en una millor productivitat.

Segon, es requereixen canvis en la composició percentual dels sectors que conformen la nostra economia, perquè no tots els sectors tenen el mateix potencial d’augment de la productivitat. El turisme és un dels menys susceptibles de fer "més amb menys". En canvi, sectors amb més potencial productiu són, per exemple, les finances, la recerca i, en definitiva, aquells que tenen un fort component tecnològic. Es tracta de sectors d’activitat que van acompanyats de llocs de treball qualificats, que poden fer més palanca en l’augment de la productivitat i que deixen enrere models empresarials basats en mà d’obra de sous baixos.

Tercer, convé que el sector públic ho posi fàcil al sector privat. Reduir la burocràcia i automatitzar al màxim alguns processos per tal d’alliberar temps per a activitats que aportin valor afegit. Per això la importància del grup de treball que està repensant tot això a Catalunya.

Notícies relacionades

Fins que siguem vells

Els homes ‘cagats’ davant les denúncies

Quart, convé fer una bona integració entre els recursos laborals i la inversió en capital. Aprofitar l’onada de la intel·ligència artificial i ser àgils a l’hora d’adaptar les funcions professionals. Les previsions més optimistes estimen increments de productivitat entorn del 40%. És una oportunitat per a les empreses que han anat perdent competitivitat els darrers anys per reposicionar-se. Actualitzar coneixements i processos i tornar-nos tots més flexibles. La capacitat de desaprendre i de gestionar el canvi serà una qualitat essencial pels temps que han de venir.

A les portes de les festes, un article de productivitat pot fer la sensació d’una possible deshumanització de l’economia. Això no passarà. Les persones som al centre de tot. Sense vida, cap tecnologia ni cap indicador de productivitat tenen sentit.