La política està emprenyada, i la gent, no

Tanquem un any en què la polarització ha generat una bombolla de bombolles i ha condemnat Espanya a viure sota el govern de dos extrems aparentment infranquejables, el famós mur que va definir l’actual president en la seva investidura. Tret d’en la renovació del Consell General del Poder Judicial, aquest enfrontament aferrissat s’ha vist en cada debat i, el que és més preocupant, en cada votació. I en molts moments ha pres un to aspre i ha intentat ocupar també amb aquesta lògica alguns procediments judicials. La realitat social és molt diferent. Ho han demostrat, per exemple, els alcaldes de la zona zero de la dana valenciana. En la conversa diària d’un ciutadà espanyol en el seu entorn social i laboral, és més probable que en un dia es trobi 6 o 7 persones que voten al PSOE o al PP i 3 que voten, respectivament, Podem, Vox i un partit d’àmbit no estatal. I ni es vociferen ni deixen de fer tractes perquè no se suporten ni tenen res en comú. Això és el que està passant en la política, que els dirigents estan més emprenyats entre ells que no pas els seus votants.