En què s’assemblen banquers i futbolistes

A Espanya hi ha 286 banquers (o bancaris, segons la rellevància que tinguin) que van guanyar més d’un milió d’euros el 2023. D’aquests, un 40% s’especifica que es dediquen a la banca d’inversió en les seves diferents modalitats: des d’operacions de compra i venda d’empreses fins al desenvolupament d’estructures financeres, ja sigui de capital o deute. La resta es reparteix entre els responsables de gestió, departament corporatiu, banca comercial i gestió d’actius. Entre aquests 286, hi ha 32 dones, una d’elles, Ana Botín –tot i que l’EBA no l’esmenta– , la més ben pagada com a presidenta del Banco Santander: 13,78 milions. L’EBA, organització presidida per l’espanyol José Manuel Campa, exsecretari d’Estat d’Economia en el Govern Zapatero, xifra en 2.343 els sous milionaris en banca dins de la Unió Europea.

¿Quin altre grup d’assalariats té un nombre semblant de persones per sobre del milió d’euros a Espanya i a la Unió Europea? Segons FootyStats, el salari mitjà dels 218 jugadors amb salaris registrats de la Lliga és de 2,6 milions d’euros anuals. En aquesta llista no s’hi inclouen els salaris de set clubs, entre els quals hi ha el Reial Madrid, amb la qual cosa és fàcil de deduir que la xifra final pot ser equiparada amb els financers. Tampoc té en compte els ingressos que obtenen derivats de patrocinis i participació en esdeveniments. Respecte a les dones futbolistes, només se’n coneix una que hagi firmat un contracte superior a un milió: la barcelonista Aitana Bonmatí.

Notícies relacionades

Els homes ‘cagats’ davant les denúncies

Marchena

Tant en la banca com en el futbol d’alt nivell aquests salaris no són fruit de la casualitat. La llei del mercat opera al seu aire en els dos casos. La banca paga molt més que els sectors industrials clàssics i genera remuneracions més atractives quan guanya més diners per la repercussió del sou variable o prima. Un especialista a moure diners i dissenyar operacions corporatives de posar i treure té més valor salarial que investigar fàrmacs, salvar vides, educar nens o construir infraestructures verdes. Que la banca sigui un dels negocis més regulats, o que hagi sigut l’embrió de les grans crisis financeres i econòmiques dels nostres temps, no importa. De la mateixa manera que la majoria dels ciutadans no veuen malament que se’ls apliquin més impostos. La memòria no oblida els rescats bancaris que molts estats van haver d’aplicar des de finals del 2008 fins al 2013.

Els banquers no tenen milions d’aficionats que aclamin les seves operacions com sí que tenen els futbolistes, grans animadors del mercat de l’oci. Això els diferencia. Els uns diuen que ajuden a portar el pa; els altres ofereixen el circ.