Editorial
La UE no està a l’altura
La incapacitat de prendre decisions rellevants ha portat a una pèrdua de competitivitat i de rellevància
Tot i que sigui per fets circumstancials, la foto de família del Consell Europeu celebrat dijous a Brussel·les és un reflex de la precària situació que travessa la Unió Europea. Malgrat ser el cinquantè aniversari d’una de les tres principals institucions de la UE, no hi havia ni Emmanuel Macron, que està de viatge a l’arxipèlag francès de Mayotte, ni Charles Michel, el president sortint, absent per motius personals, ni Giorgia Meloni, que va agafar un refredat abans que acabés el Consell. Absències i presències. D’acord amb el conveni existent entre França i Alemanya, Macron estava representat per Olaf Scholz, un canceller que té els dies comptats i que acaba de perdre una moció de confiança al seu país. És a dir, una foto de família sense França ni Alemanya, el pare i la mare del projecte europeu. A les absències fortuïtes s’afegeix la cara molt seriosa de la majoria dels assistents, que sortien d’una reunió en què el president de torn del Consell, l’hongarès Viktor Orbán, havia anunciat la seva intenció de vetar la pròrroga de les ajudes a Ucraïna si es votava abans de la investidura de Donald Trump.
La composició del Consell reflecteix el gir que ha fet la Unió Europea i alerta sobre les dificultats que tindran el nou president, el socialista portuguès António Costa, i la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, per arribar a acords efectius. Amb 14 representants del Partit Popular Europeu, 5 de liberals, 4 de l’extrema dreta i 4 socialdemòcrates, no és estrany que el nou Consell accentuï la nacionalització de les seves polítiques, posi el fre a les polítiques mediambientals, endureixi les polítiques migratòries i sigui més reticent quant al suport polític i militar a Ucraïna a l’espera del que faci Trump. La presidenta de Geòrgia, Salomé Zourabichvili, convidada a intervenir aquesta setmana al Parlament Europeu, va retreure a la Unió Europea no estar a l’altura en el conflicte que viu el seu país després de la victòria d’un candidat prorús en unes controvertides eleccions. La presidenta georgiana denunciava d’aquesta manera la incapacitat de la UE d’adoptar decisions a causa dels vetos, en aquest cas els d’Hongria i Eslovàquia. En una línia semblant, tot i que més conciliador, es va pronunciar Volodímir Zelenski al constatar els dubtes que provoca la ratificació de l’ajuda a Ucraïna.
La Unió Europea pot orientar la seva política en un sentit més progressista o conservador, d’acord amb la voluntat expressada pels seus ciutadans a les urnes. El pitjor és la paràlisi, la incapacitat d’adoptar les decisions necessàries per fer front als reptes d’avui. En tots els ordres, el de l’economia i la competitivitat, el de la crisi climàtica, la política migratòria, la seguretat i el paper d’Europa en el món. La necessitat d’arribar a consensos ens els 27 països pot resultar letal en un món on els riscos i les oportunitats es presenten de manera cada vegada més inesperada. Això ha deixat la UE sense un protagonisme efectiu en la guerra de Gaza, ha portat a una pèrdua d’influència creixent en moltes zones i pot deixar-la ara al marge de la crisi de Síria, més enllà de la crida retòrica a una solució inclusiva i a la necessitat de respectar els drets humans que va fer el Consell.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
