Educació
¿La literatura no serveix per a res?
La conselleria d’Esther Niubó ha demostrat una ignorància del poder que exerceixen els bons llibres en la formació de les persones
En un d’aquests exercicis de prestidigitació política que no es creu ningú, la consellera Esther Niubó va realitzar en el mateix dia dues piruetes incompatibles entre si: primer, anunciar que la literatura catalana i la castellana passaven a ser assignatures optatives de batxillerat. Segon, rectificar i anunciar que en realitat es tractava només d’un projecte que "es va penjar per error" al portal dels centres educatius, una excusa poc creïble que va semblar treure’s de la màniga després de veure l’escàndol que s’havia generat. Seguint fidelment la tradició política que diu que està prohibit canviar d’opinió, Niubó es va negar a admetre que havia rectificat però, li agradi o no, va haver de recular en temps rècord veient que el seu injustificable anunci havia causat la primera gran crisi en el govern de Salvador Illa. La coartada per marginar l’estudi de la literatura havia sigut que era un "requeriment del Ministeri", ja que el currículum català "no s’ajustava" a l’últim reial decret. Excuses barates: no hi hagut mai cap directriu estatal que obligués a convertir en optatives les assignatures de literatura.
Aquesta vegada, el soroll mediàtic ha servit per salvar la literatura de la seva decapitació, però la conselleria ha ensenyat una poteta molt lletja i per cert molt perillosa. Perquè en el rerefons d’aquest trist assumpte no hi ha només un menyspreu a la literatura catalana, com han corregut a denunciar els partits independentistes, sinó una cosa molt pitjor: una ignorància del poder que exerceixen els bons llibres en la formació de les persones, independentment de la llengua amb la qual van ser escrits. La literatura ha tingut tradicionalment un greu problema de màrqueting, perquè no ha sabut com defensar-se d’aquesta notícia falsa que diu que no serveix per a res.
Notícies relacionadesQuan la Conselleria d’Educació va optar per convertir les dues literatures en optatives, el que ens estava dient, sense dir-ho, és que llegir una bona novel·la en realitat és una pèrdua de temps perquè no aporta res concret. Al costat d’una equació tangible, d’una norma ortogràfica o de la capital d’un país, les aventures de la Colometa o un poema de García Lorca a alguns els semblen vaguetats prescindibles. Justament aquesta és la qüestió: els grans llibres no serveixen de res perquè serveixen per a tot. Perquè fins i tot gairebé provoca vergonya haver de recordar que la lectura literària és potser el regal més gran que ens han donat per poder dominar el llenguatge, crear relats, estructurar les idees i, sobretot, per entendre el món i disfrutar-lo en tota la seva dimensió. Que algú hagi pensat seriosament que la literatura deixi de ser obligatòria indica que estem en mans de gent que en realitat ni tan sols té clares les prioritats més elementals.
L’única bona notícia d’aquest vodevil és que el primer terratrèmol del nou Govern català l’ha produït un assumpte... literari. No tot està perdut: la literatura encara serveix per a alguna cosa, ni que sigui per causar crisis polítiques.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
