Editorial
Magdeburg: explotar la fragilitat
La sensació d’inseguretat i l’explotació demagògica són victòries del terror que cal combatre
Malgrat la singularitat de l’atemptat que va patir la ciutat de Magdeburg divendres passat, en el qual van morir cinc persones i dues-centes més van resultar ferides, el que va passar ens interpel·la sobre la fragilitat de les nostres societats i la necessitat de reforçar la seguretat col·lectiva. Taleb al-Abdulmohsen, l’autor del crim múltiple, era un apòstata de l’islam nascut a l’Aràbia Saudita, seguidor del partit d’ultradreta Alternativa per a Alemanya i admirador de líders extremistes conservadors com l’holandès Geert Wilders i el multimilionari nord-americà Elon Musk, mà dreta de Donald Trump. El seu propòsit, a l’irrompre a gran velocitat en el mercat ambulant nadalenc de Magdeburg amb un BMW, era matar de manera indiscriminada tothom qui pogués. Així va passar, amb un procediment semblant al que va patir la Rambla de Barcelona l’agost del 2017, encara que la motivació hagi sigut, per dir-ho així, de signe oposat, ja que el ciutadà d’origen saudita que conduïa el cotxe era un islamòfob confés. En aquestes dos casos, així com en atemptats de factura semblant comesos a França o a Anglaterra, matar resulta massa fàcil. Sobretot, quan l’autor de la massacre és un individu aïllat, que només necessita un cotxe i voluntat de matar en nom d’un odi que pot ser religiós, polític, racial o de gènere.
No és fàcil protegir els 3.000 mercats ambulants que es despleguen en ciutats i pobles d’Alemanya per aquestes dates. Tampoc ho és garantir la seguretat de totes les concentracions humanes que tenen lloc aquests dies a Espanya. Malgrat això, hem d’acceptar la vulnerabilitat de les nostres societats i les forces de seguretat han de reforçar la seva acció per evitar atacs indiscriminats com el de Magdeburg. En primer lloc, per salvar vides i proporcionar la seguretat que els ciutadans tenen dret a reclamar. També per impedir que atacs d’aquesta o altra naturalesa siguin utilitzats per difondre la por com una norma de comportament social. En temps en què causar mal és massa fàcil, la seguretat ha de ser patrimoni de tothom. No hi pot haver fallades, com no haver actuat contra l’autor de la matança quan l’Aràbia Saudita ja havia advertit que s’havia radicalitzat.
Prevenir també és necessari per combatre els sembradors d’odi. Fins que no es van saber les idees de l’autor de l’atemptat, les xarxes socials es van omplir d’acusacions infundades contra els musulmans. No només amb missatges de ciutadans anònims. A Espanya, Santiago Abascal va carregar, impunement, contra "la invasió islamista". Elon Musk va instrumentalitzar els assassinats per reiterar el seu suport al partit neonazi Alternativa per a Alemanya. Quan va saber que l’autor de l’atemptat era un admirador seu, el propietari d’X va modificar l’orientació dels seus missatges per envestir els immigrants. Les víctimes de Magdeburg no mereixen una vergonya com aquesta, amb una demagògia que s’ha apoderat durant uns dies de la campanya electoral alemanya. Reclamen més seguretat, i més serenitat en les atribucions de responsabilitats i en les respostes públiques. Només així aconseguirem combatre millor la percepció de fragilitat que provoca el terrorisme, del signe que sigui, i evitar que les seves accions debilitin les nostres societats.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
