Fer balanç
Molt bé i bastant malament
Calendario de diciembre 2024.
No sé mai, quan arriben aquestes dates agòniques, amb el desembre a punt de morir, si l’any ha sigut fantàstic, si ha sigut normal, si ha sigut espantós en algun sentit. Ha sigut, segurament, tot alhora, tot barrejat, inseparables les parts sublims de les horribles, perquè potser les unes van anar seguir naturalment i misteriosament de les altres. Potser tots els anys són bons i dolents, malgrat que dir això és d’imbècils, perquè hi ha moltíssima gent per a qui el 2024 ha sigut un espant, l’horror mai vist. L’afirmació continua sent estúpida per a aquella altra gent que no es creu la sort que ha tingut, que bé que ho ha passat, les grans notícies que ha rebut, la salut que l’ha acompanyat, la poca afectació dels problemes dels altres. Però de vegades no pots sinó conformar-te amb l’estupidesa, i a partir d’aquí continuar dient que sempre hi haurà una cosa per salvar i una cosa per oblidar ràpidament de qualsevol dels anys. Al capdavall, incorporen encerts i errors, satisfaccions i penediments. No hi ha any, per dolent que sembli, que mereixi oblidar-se del tot, ni any, per bo que pensem que ha sigut, que hàgim de posar en un altar.
Perspectiva
És una llàstima no veure les coses, en cada moment, tal com les percebrem al cap d’un temps. En fred, farem comptes i ens direm que uns dies vam estar satisfets de la nostra vida i uns altres no tant. En els pitjors moments ens hauria agradat ser altra gent i en els millors ser exactament nosaltres. La vida és això: primer molt bé i després bastant malament, o al revés. Els dies es caracteritzen per la recerca de bons moments i la troballa, sovint sense voler, d’alguns problemes, davant els quals componem una solució, fins que conquerim un període de calma, vigília de nous conflictes i després de noves alegries. No ens interessa confiar-nos quan la realitat deixa d’oferir resistència. Fa unes quantes setmanes em vaig trobar Alfredo Conde, em va demanar com estava i li vaig dir que molt bé. Va rondinar i em va fer un avís: "García Sabell deia que la salut és un estat transitori del qual no es pot esperar res de bo".
