Xarxes socials
Barcelona Espectáculo de iluminación de la estrella en la Plaça de Sant Jaume
Va ser durant un dinar amb el llavors president de Unió Democràtica de Catalunya (UDC), Josep Antoni Duran i Lleida. Era hivern i estava bastant refredat. Lluitava perquè se li notés tan poc com fos possible, però en un moment donat, sense poder evitar-ho, va esternudar de manera estrepitosa. La meva reacció va ser immediata i vaig exclamar: "¡Jesús!". Després de sortir de la molesta situació i respondre amb un protocol·lari "gràcies", em va preguntar: "¿Ets catòlic?". La qüestió no em va estranyar venint d’un democratacristià. La meva resposta va ser ràpida: "Soc culturalment cristià". L’anècdota l’he explicat en més d’una ocasió quan es produeixen debats sobre Nadal i la seva forma pública d’exposar-lo. Com a societat som el que som, individualment que cadascú senti el que li doni la gana.
Un agnòstic o un ateu nascuts a Barcelona conviuen amb una evidència cultural que és el sediment cristià que han deixat els almenys últims 20 segles, sense entrar en detalls històrics. No hi ha res dolent en això, com és normal que passejant al voltant de la mesquita Koutoubia a Marràqueix, per posar-ne un exemple, sentim les crides a l’oració, el salat, que fan aquest deambular tan característic.
La polèmica s’ha suscitat amb referència a la presència o no de pessebre a la plaça de Sant Jaume. El punt històric del tema complica una anàlisi assossegada de la qüestió, si és que queda alguna cosa de calma per reflexionar sobre alguna cosa. Els anys anteriors de l’alcaldessa Ada Colau no ho han posat fàcil. Als de Colau el tema del pessebre no els ha agradat mai, tot i que en les seves files militin alguns catòlics. Així que la utilització d’una única estrella a la plaça com a representació de Nadal ha sigut criticada i considerada com el subtil intent de fer desaparèixer la festa cristiana. És cert que "potser no s’ha sabut explicar prou bé", reconeixia el president de l’Associació de Pessebristes de Barcelona (APB), Josep Porta, a la web El Debate. Com comentava l’alcalde Jaume Collboni als periodistes a la tradicional copa de Nadal al Saló de Cent, "la plaça de Sant Jaume té dos pessebres: l’instal·lat dins de l’Ajuntament i el que es pot visitar a la Generalitat".
Josep Porta recordava que Collboni, en una visita al pessebre del Museu Marés quan era regidor de Cultura, els va dir: "Hem de fer un pessebre que els infants puguin entendre". I els va proposar fer-ho. Així, el pessebre que convoca llargues cues a les portes de l’Ajuntament aquest Nadal és el que abans es feia al Marés i que està creat per l’Associació de Pessebristes.
Una estrella que es queda
Sobre l’estrella, un que és veí de la Sagrada Família i que té la sort de veure fer-se de dia cada dia amb el monument d’escenari, ha construït en el seu imaginari que l’estrella està inspirada en la de la torre dedicada a Maria. L’element que està situat davant l’ajuntament té autoria pròpia. Ha sigut dissenyat per l’arquitecte Xevi Bayona i el creador digital Àlex Posada. Tanmateix, Gaudí hi és. Deu ser el meu sentit culturalment cristià. I sembla que la veurem durant els pròxims tres anys. Qüestió de rendibilitat. Resumint: el Nadal és on vulguem que habiti.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
