Curiós fenomen

Aquest matí he relliscat al trepitjar una capa de gel que s’havia format a la vorera. Anava a buscar el diari i he deixat de fer-ho. He deixat d’anar a buscar el diari com he deixat d’anar a tants llocs en la vida per culpa d’una ensopegada. He tornat a casa amb el costat adolorit i he estat examinant-me per si se m’havia trencat algun os. Tot semblava en ordre, excepte la macadura i el dolor provocats pel cop. M’he preguntat llavors per què relliscava el gel. Mai abans m’havia preocupat aquest assumpte. Sabia que relliscava i evitava trepitjar-lo com evitava caure per la finestra, ja que estava al corrent també que, lluny de flotar, m’estavellaria contra el paviment a causa de les lleis de la gravetat. Pel que sembla, la massa de la Terra actua com un potentíssim imant que atrau cap a si, amb una violència digna de millor causa, tot el que se li acosta. No em queixo de la gravetat; al contrari, crec que és un xollo. He llegit que als astronautes de les missions espacials, lliures d’aquesta atracció, se’ls separen les vèrtebres i els seus cossos, lògicament, creixen. Quan tornen a casa, han de guardar repòs fins que les vèrtebres s’acoblen de nou, ja que, si executen moviments inadequats, s’exposen al perill que el cordó que recorre l’interior de la columna (la medul·la espinal) surti per algun d’aquests espais lliures. La microgravetat produeix canvis així mateix en la forma del globus ocular, cosa que pot donar lloc a visió borrosa. I els músculs, al no haver de defensar-se de l’atracció terraqüia, es debiliten i s’atrofien, i causen sensació de fatiga al tornar. Aquests són només alguns dels efectes secundaris d’elevar-se, com Ícar, sobre les passions del terra. Per això dèiem que la gravetat és un xollo.

El cas és que he estat investigant les raons per les quals el gel rellisca i són interessants. La principal, i potser l’única, és la falta de fricció. Quan una superfície es troba amb una altra es produeix, diguem, una espècie de frec enganxós que impedeix la relliscada. Quan trepitgem gel, el frec enganxós desapareix perquè la pressió de la sola de la sabata fon el gel i es forma una capa d’aigua que actua com a lubricant. No sé si ho he explicat bé, però més o menys. Curiós fenomen, en tot cas. El seu estudi no ha eliminat l’espectacular hematoma del meu costat dret, però he après que allà on no hi ha fricció has de vigilar amb la gravetat. Bones festes.