Quedar-se o marxar d’X (Twitter)

El dubte està servit: ¿continuar utilitzant la plataforma, amb els riscos que això comporta, o bé abandonar-la a la recerca d’alternatives?

Diversos mitjans van anunciar que es retiraven d’X. Les raons esgrimides: la xarxa contribueix a la desinformació i a la proliferació de notícies falses, cosa que també alerten les associacions de periodistes, que apunten a la falta d’informació contrastada i recomanen deixar d’utilitzar la xarxa. La toxicitat i els discursos d’odi són una altra de les principals raons per anar-se’n. L’arribada de Musk ha minimitzat la moderació de continguts, i els missatges violents i radicals campen al seu aire. Els nous responsables –i molts perfils que alimenten aquesta toxicitat populista– s’escuden en la defensa de la llibertat d’expressió, un principi fonamental de protecció internacional. Malgrat això, els experts debaten si en aquesta llibertat hi ha de tenir cabuda qualsevol. ¿S’ha de protegir l’opinió que advoca per eliminar altres opinions?

Abans, podies denunciar comentaris que incitaven al genocidi, desitjaven vexacions o difonien estereotips denigrants. Ara, ni tan sols se suspenen perfils que llancen amenaces personals greus. Un altre problema creixent són les campanyes organitzades des de granges digitals de bots. Aquests comptes falsos (automatitzats i generats des de sales amb centenars d’ordinadors) estan dissenyats per amplificar missatges i elogiar o atacar causes segons el pagament rebut. Per recolzar un objectiu concret, pots pagar a uns bots que tuitegin en el sentit que vulguis. Si vols injuriar una proposta política, passa el mateix. L’objectiu és generar soroll, etiquetes virals i una sensació de rellevància que, sovint, arrossega perfils reals cap a l’odi i l’agressivitat.

Notícies relacionades

Culturalment cristians

Curiós fenomen

Aquestes campanyes organitzades contaminen l’atmosfera de la xarxa i creen pressió sobre polítics, institucions i usuaris de rellevància. Tot i que al darrere de molts d’aquests comptes no hi ha directament les persones representades, l’odi organitzat en contra seu produeix un impacte real i acaba contagiant altres usuaris. La virulència i l’assenyalament no formen part del sou de ningú, i és comprensible que moltes persones decideixin marxar, però el cas és diferent si es tracta de comptes institucionals gestionats per professionals. La retirada voluntària d’institucions o de veus crítiques deixa buits que són ocupats pels que fomenten la confrontació, difonen missatges populistes i desinformen. Aquests sectors interpreten la fugida de mitjans i perfils rellevants com a prova de "censura" mentre se senten còmodes a X perquè les normes i funcionament actuals afavoreixen el pensament únic i monocolor. Evitar cedir espais democràtics o la capacitat d’abast i repercussió en temps real són raons per seguir a X. No tots aconsegueixen un impacte significatiu, però hi ha la possibilitat d’assolir-lo i la plataforma també representa un altaveu per als que no el tenen, ja que continua sent una oportunitat per alçar la veu i trobar qui escolti.

És clar que continuem sense tenir estratègies efectives per combatre la desinformació, el populisme i els moviments neototalitaris. Fa més d’una dècada que a Europa ressorgeixen actors populistes que viren, cada vegada més, cap a la ultradreta i encara no sabem si la resposta adequada és el silenci, la rèplica o la confrontació, però continuem perdent espais i arriscant drets conquerits. Quedar-s’hi o anar-se’n continua sent la qüestió.