Canvis i incertesa

Un quart de segle no és res

Europa se ha convertido en el queso de un sándwich entre las potencias gobernadas por Putin, Xi y, partir del 20 de enero, un Trump aconsejado por Musk

2
Es llegeix en minuts
Un quart de segle no és res

ALEXANDER ZEMLIACHENKO / EFE

Vladímir Putin ja era l’home fort de Rússia abans que els atemptats terroristes de l’11 de setembre del 2001 ens anunciessin que el món entrava en una nova era. Fa 25 anys vivíem igual o millor de bé sense necessitat d’estar constantment mirant un aparell del qual ens hem convertit perillosament addictes. L’euro apareixia a les nostres butxaques. Apple era una empresa que amb prou feines generava interès en els inversors i que intentava ressuscitar gràcies a Steve Jobs. La farmacèutica Pfizer triomfava gràcies a haver descobert la Viagra. Nvidia, fundada el 1993, començava a descobrir sistemes per millorar el grafisme 3D. Amazon intentava obrir-se pas al sector de l’enviament de llibres a domicili. Tesla no s’havia fundat i Elon Musk era un desconegut.

Un tal Donald Trump jugava al Monopoly al sector immobiliari. El pes que tindrien els, per llavors, embrions de xarxes socials en la comunicació era impensable. A Espanya, José María Aznar s’encaminava cap a una majoria absoluta al Congrés gràcies a la gestió econòmica del seu primer mandat. Pedro Sánchez començava la seva carrera política com a delegat del PSOE. Telefónica era l’empresa espanyola més valorada i Inditex encara no havia sortit a Borsa. ETA encara matava.

En aquest primer quart de segle hem rebut atemptats terroristes com el de l’11 de març del 2004 a Madrid, una bombolla immobiliària que va acabar fonamentant una crisi financera i econòmica que va estar a punt de carregar-se l’euro, una pandèmia de què ens hem oblidat amb excessiva facilitat i el ressorgir de les guerres: des de la invasió d’Ucraïna fins a les massacres del Pròxim Orient, sense explicar els drames humanitaris en llocs del planeta que oblidem. En la proximitat, han mort 10.457 persones que intentaven arribar a Europa a través del Mediterrani el 2024 escapant de la misèria.

Bones notícies per a alguns: Espanya ha sigut campiona del món de futbol i tres vegades de l’Eurocopa. El Reial Madrid ha guanyat vuit Champions i el FC Barcelona quatre. Entrem en el segon quart de segle XXI aventurant quin camí pot prendre el futur reconeixent que cap dels grans esdeveniments que hem viscut des del 2000 estaven entre les nostres prediccions. Ni el millor dels autors de ciència i política ficció hauria encertat.

A viure que són dos dies

Notícies relacionades

Obrim el 2025 amb una estranya sensació d’optimisme controlat fruit de dades macroeconòmiques positives. El per si de cas s’ha convertit en un justificant per prendre decisions de consum impulsiu basades en el a viure que són dos dies. Europa s’ha convertit en el formatge d’un sandvitx entre les grans potències governades per Putin, Xi Jinping i, a partir del 20 de gener, la tornada d’un Donald Trump aconsellat per Elon Musk.

Els posicionaments polítics més extremistes continuen fent-se forts en les nostres democràcies. La guerra segueix a Ucraïna i a Palestina han celebrat amb terror i tristesa aquestes dates de Nadal. Els gurus continuen discutint sobre les bondats i perills de la intel·ligència artificial, mentre se’ns adverteix que es produirà algun dia una nova pandèmia o que hi haurà un ciberatac a gran escala. Bon 2025.