Collita Sánchez 2024: guanyar terreny

Tot l’any 2024 ha donat més proves que a Pedro Sánchez li van millor les males iniciatives dels seus adversaris que les més bones del seu propi govern. Quan l’exèrcit enemic s’adorm o s’equivoca, el tacticista Sánchez fa les seves incursions i guanya terreny. No és terreny guanyat per a la pau o per fer créixer el blat. Simplement, l’ocupa i es reparteix les despulles amb els seus aliats, segons cada circumstància.

Com que té el costum de legislar malament, cal esperar les seves rectificacions per saber el que realment vol i, essencialment, el que vol és mantenir-se al poder, anunciar que ve el monstre ultradretà i aterrar a Brussel·les a fi de pactar el que sigui amb qui sigui.

Ha arribat al privilegi de qui pot ser cordó sanitari i alhora accedir a les centrals nuclears mentre no siguin a casa. Per sortir sense mal de les riuades de València i enfonsar el PP fins i tot li dona pista lliure a Joan Balldoví de Més Compromís, ja perfectament arromangat per a la campanya electoral.

Abans i durant 2024, Pedro Sánchez es mou millor en la boira que a plena llum, i fins i tot es diria que només sap si avança o retrocedeix quan l’enemic polític li cedeix el pas. Se’l pot veure amb el somriure més fatigós afirmant una vegada més que la política és ajudar la gent que “ho passa malament”. Està disposat a parar-li els peus a Donald Trump i si fa falta s’entrevista amb Puigdemont. Per a menystenir Núñez Feijóo dedica hores laborables al cos a cos amb Isabel Díaz Ayuso.

Mentre The Economist li somriu, Yolanda Díaz dispara contra Nadia Calviño i li posa l’empresariat en contra. Més enfrontada al negativisme que amiga de la indústria, Teresa Ribera obre la seva delegació a Brussel·les en el moment rampant de Giorgia Meloni.

El digital Politico recorda que Pedro Sánchez està molt predisposat a fer “de la necessitat, virtut”: amb un govern de coalició minoritari i a la mercè dels nacionalismes, Sánchez només té marge per ser pragmàtic amb les males cartes que se li reparteixen.

Notícies relacionades

Estopa, caps de redacció d’EL PERIÓDICO

La societat del simulacre

Així i tot, donat el mal estat de la socialdemocràcia europea, Politico li reconeix influència en alguns dels recents acords més complexos a Brussel·les. ¿Serà el mateix amb la nova Comissió i els girs polítics als països-membres? ¿Què passarà a París i Berlín? Per a la circumstància espanyola la incògnita és una altra: ¿es recuperarà Sánchez en 2025 o 2024 haurà estat el seu annus horribilis?

Si és que ha arribat l’era de la intel·ligència artificial, ens correspon imperativament pensar millor i no pensar menys. La socialdemocràcia europea va assumir fa temps que la política és l’art del possible. Pedro Sánchez està en un estadi distint: tot és relatiu i el que no ho sigui almenys ha d’aparentar que ho és. Si el PP es conforma imitant aquestes tendències, en el pròxim Estat de la nació bastarà que parlin Óscar Puente i Gabriel Rufián.