Canvis geopolítics
Cap a una pau precària a Ucraïna
Zelenski sembla haver assumit que haurà d’acceptar concessions territorials en la taula de diàleg. Però caldrà garantir algun tipus de seguretat
Temps aturat, amb tos a tot arreu, Fluimucil i cautela moixina. En aquests primers dies de gener ve fent-se de dia amb boira, com un presagi dels mesos confusos que tocarà travessar. Un amic m’envia un whatsapp de felicitació molt conforme amb l’air du temps: un mem del dictador de Corea del Nord, Kim Jong-un, molt somrient ell, i amb un peu de foto que diu: "Bon any. Podria ser l’últim"; de fons, a la seva esquena, s’observa un inquietant submarí atòmic que flota al mar blau acer. Sens dubte, l’inici del cicle convida la temptació del pessimisme. La sensació d’angoixa ve agreujada pel fet que ningú domina el timó de la nau en aquesta època de descavalcadures imperials: el soviètic dona els seus últims (i sagnants) espeternecs, els Estats Units estan en franc declivi i la Xina aspira a ocupar el seu lloc. Una nova guerra freda.
Les fitxes del dòmino global es regiren de cap per avall sobre el marbre a l’espera del relleu a la Casa Blanca, el 20 de gener. L’impredictible Donald Trump va prometre "posar fi a la guerra en un sol dia"; ningú amb seny assumeix que la pau arribarà amb un espetec dels dits, però és probable que l’any 2025 consumeix a mitjà termini un cessament de les hostilitats a Ucraïna després de mil dies de combats. Els Estats Units ja han atorgat a Kíiv més de 60.000 milions de dòlars en assistència militar, i Trump no està disposat a continuar prestant la seva ajuda incondicional. El Kremlin ho sap; Volodímir Zelenski, també. Ja no promet en els seus discursos recuperar fins a l’última versta de territori ocupat, sinó que ha inclòs el concepte "taula de negociacions". El seu rostre tampoc és el mateix. Sembla haver assumit la inevitabilitat, el fet que Ucraïna haurà d’acceptar "concessions territorials". Per això el Kremlin ha premut l’accelerador en els últims mesos, avançant gairebé 4.000 quilòmetres quadrats a Ucraïna. A Zelenski no li ha sortit bé la jugada d’ocupar Kursk, en territori rus, amb vista a tenir un as a la màniga en una eventual taula de diàleg, la de bescanviar "territoris per territoris". Rússia controla el 20% del terra ucraïnès, i no està disposada a cedir gens ni mica: a part de la península de Crimea, annexionada el 2014, les regions del Donbàs –que inclou les províncies russoparlants de Donetsk i Luhansk–, a l’est, i Kherson i Zaporíjia, al sud. Tampoc Vladímir Putin acceptarà sota cap concepte l’ingrés d’Ucraïna en l’OTAN. I llavors, ¿què?
Fins i tot a risc de menjar-me els vaticinis amb patates, el preu de les quals, per cert, s’ha incrementat el 65% a Rússia, és possible que Moscou exigeixi un estatus de neutralitat a la Carta Magna de Kíiv, però caldrà garantir algun tipus de seguretat per als ucraïnesos, un sistema avalat per la UE, amb l’eix franco-alemany en hores baixes. Ens tocarà als europeus rascar-nos la butxaca, perquè l’Oncle Sam estarà per a altres coses. Tot això en el millor dels casos i per tornar al punt de partida. Un maleït viatge amb les alforges plenes de cadàvers, més de 200.000.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
