Trump explota els atemptats

El cert és que les cancelleries occidentals es mantenen en estat d’alerta des del desconcertant atemptat –pel perfil de qui el va executar– contra el mercat nadalenc de Magdeburg. Però ja abans es mantenien especialment vigilants per l’orientació ideològica, dipositària del llegat d’Al-Qaida, de l’organització més nombrosa i més ben articulada dins de la coalició de forces que va enderrocar a Síria el règim de Bashar al-Assad en només onze dies. La declaració de Joe Biden revelant que l’FBI investigava si hi havia algun vincle entre el cop de Nova Orleans i el de Las Vegas a partir de paral·lelismes tènues que finalment s’han descartat és tributària d’aquesta alarma renascuda quan semblava que l’únic islamisme partidari de l’acció directa era aquell exercit per l’Iran –Hamàs, Hezbol·là i els houthis– amb vigor decreixent.

Bastant preocupant resulta l’aparent rebrot de l’activitat gihadista perquè Trump l’alimenti amb declaracions poc documentades, més pròpies d’un agitador que d’un imminent inquilí de la Casa Blanca. Potser és el que espera d’ell el gruix dels seus votants, però és justament el contrari del que es necessita d’un governant responsable en una situació de preocupació generalitzada. Trump ha fet del complex problema migratori que afronta els Estats Units un dels seus espais preferits de propaganda –l’amenaça de deportacions massives continua dempeus–, però la gravetat dels fets dels dos últims dies requereix, sobretot, disposar d’informació i evitar generalitzacions que demonitzin comunitats senceres. Els Estats Units entren en la recta final del traspàs de poders dominat per la seguretat que Trump impulsarà un canvi radical als escenaris globals, inclòs el Pròxim Orient. Fins i tot es pot dir que els últims atacs formen part dels prolegòmens de l’inici de mandat, d’una cosa que ja es descriu com una resposta anticipada de l’islamisme radical a la previsible gestió de Trump en entorns com Gaza i Cisjordània, el Líban, potser Síria i, amb tota seguretat, l’Iran. Les matances d’innocents resulten imperdonables, siguin quines siguin l’orientació i naturalesa dels que les provoquen. Però també és irresponsable la utilització política d’aquests successos per encoratjar una tempesta d’odis creuats en un món cada vegada més propens a la inestabilitat.