Com no solucionar l’educació

Els alumnes brillants continuen sent-ho. Aquests aprenen per molt malament que els eduquem. El que és preocupant és que hem abaixat el nivell en les etapes inicials intentant no deixar ningú enrere i el resultat és que ni els que tenen dificultats se’n surten millor ni el gruix de l’alumnat assoleix els mínims que els han de permetre desenvolupar-se amb comoditat en un món cada cop més complex. Estem al bell mig d’una nova revolució científica, amb la intel•ligència artificial com a mascaró de proa d’una nau que ens porta cap a terres ignotes, i no estem preparant de la manera adequada els que hauran d’explorar aquest nou univers.

Tenim un problema, i les solucions que apliquem l’estan empitjorant. Això és el més greu, perquè no ens permet albirar una sortida al laberint on som. Per algun motiu difícil d’entendre, estem fent canvis al sistema educatiu que no venen recolzats per dades científiques sòlides. I això que de recerca en educació n’hi ha molta i bona. Però sembla que preferim seguir intuïcions que canvien segons d’on bufi el vent polític o d’on vinguin les modes. Que una estratègia funcioni a Finlàndia no vol dir que hagi de tenir èxit també en un país mediterrani, amb una cultura i tradicions molt diferents. D’altra banda, també hauríem de tenir clar què vol dir èxit, que va més enllà d’una puntuació en unes proves, i que s’hauria de calibrar amb una mesura més àmplia de competències socials.

L’habilitat més important que ha d’adquirir avui dia una persona és la de saber distingir la informació sòlida de la que no ho és, entendre-la i processar-la. És cert que la memorística no és tan essencial quan tenim una quantitat de dades milions de vegades superior a la que poden emmagatzemar les nostres neurones, però sense poder retenir uns coneixements bàsics que els facin de coixí, tots aquests coneixements no ens serviran per a res.

I és que entendre és més difícil que absorbir i repetir com un lloro. És una capacitat que requereix una formació transversal i completa. Per això és xocant que encara estiguem parlant de retallar hores de les humanitats i les ciències a l’educació secundària. No conec cap estudi que demostri que fent menys literatura i filosofia els joves estaran més preparats per prendre decisions informades sobre el seu futur o discernir si el que llegeixen a internet té sentit o són falòrnies. Aquesta proposta ha aixecat prou polseguera perquè s’anunciés ràpidament que es fa marxa enrere, però de l’altra meitat de l’error garrafal no se n’ha parlat tant. Què hem de fer amb les ciències?

Les humanitats no serveixen de res sense uns bons fonaments científics (i al revés, és clar). La ciència ens explica el món que ens envolta, i per això no pot ser només un àmbit per als experts. No ens podem permetre líders que, com Boris Johnson va demostrar durant la pandèmia, poden citar Shakespeare però no saben llegir una gràfica. O d’altres que no saben fer cap de les dues coses.

Notícies relacionades

El llacisme ens perdona

Les obsessions d’Elon Musk

Hi ha un màxima que diu que, si no llegim, haurem de refiar-nos del que els altres ens diguin. No és només això: s’ha de comprendre el que es llegeix. Si no fem que els ciutadans del futur siguin capaços de traçar una ruta pel mar de dades que ens envolta, l’únic que haurem aconseguit és crear un exèrcit de xaiets molt eficaços a l’hora de seguir ordres. Malgrat que alguns conspiranoics creguin que l’objectiu final dels nostres dirigents és precisament convertir-nos en una massa dòcil i manipulable, estic segur que els canvis en els plans educatius són benintencionats, tot i que mal dirigits.

El que ens cal és estimular el pensament crític i independent. Ens cal dotar els estudiants de seguretat i autonomia. Ens cal reforçar la comprensió lectora, la imaginació i la iniciativa. La lògica ens diu que això no s’aconsegueix amb menys hores d’humanitats i de ciències, sinó al revés.