Les obsessions d’Elon Musk

Musk, que té una mimesi amb Trump que no durarà tota la vida, és un comentarista polític compulsiu, que atia dia sí dia també els governs contraris a la seva ideologia. Aquesta es basa en un cos de principis fonamentals que ell ha construït a la seva mida i que és inconsistent, erràtic i canviant, però que ara està en la seva versió més populista, obsessiva i afí a l’extrema dreta.

Notícies relacionades

El llacisme ens perdona

La clarividència

Des del seu còmode teclat i davant més de 200 milions d’usuaris, ha decidit ampliar la seva ingerència política, aquesta que ell mateix tant denunciava als EUA, cap a altres territoris, com Alemanya i el Regne Unit. Musk defensa els més conservadors i ajusticia, linxa i insulta els governs progressistes, però també tot aquell que no reacciona com ell espera, fins i tot l’ultradretà britànic Nigel Farage. Per Musk aquest ha sigut massa tebi en els seus atacs contra el primer ministre Keir Starmer, que l’amo de Tesla acusa de tapar abusos sexuals contra menors.

En aquest context, els líders europeus debaten en privat com relacionar-se amb Musk, que no entén de normes diplomàtiques tradicionals, i com reaccionar davant les seves envestides dialèctiques. De moment, només és públic el festeig declarat de la italiana Giorgia Meloni, el coqueteig del francès Emmanuel Macron i la indiferència de l’alemany Olaf Scholz. Pot ser que el millor sigui ignorar els atacs de Musk, no alimentar la bèstia que porta dins i esperar que es concentri en les tasques domèstiques que el mantindran ocupat a partir del dia 20.