Res és el que sembla

¿Es continua vivint millor contra Franco?

Francisco Franco acompañado por su esposa, Carmen Polo y la princesa de España doña Sofía, en un momento de la XIII Demostración Sindical celebrada en el Estadio Santiago Bernabéu con motivo de la festividad de San José Obrero / EL PERIÓDICO

L’empremta de la ment desacomplexada del nou cap de gabinet de Pedro Sánchez, el jove i àmpliament preparat Diego Rubio, va viure dimecres passat la seva posada de llarg amb l’inici de les celebracions dels 50 anys de llibertat, després de la mort del dictador Francisco Franco. Estem davant una jugada audaç que proporciona al Govern moltes coses que necessita. La primera, cohesió en la majoria d’investidura. Des del PNB fins a Bildu, passant per Junts, Sumar, Esquerra, Compromís i tutti quanti, tots poden estar còmodes en aquest marc mental tot i que en aquest primer acte alguns s’absentessin per no patir la síndrome del que anomenen, mig de broma, la psoetizació. Aquesta commemoració proporciona a la Moncloa, en segona instància, un projecte a un any vista, allunyant el fantasma de la precarietat permanent en la qual el situa aquesta feble majoria al Congrés i en la qual li pretenen arraconar, cada dia, la premsa atrinxerada per anunciar la seva imminent caiguda. I en tercera instància, el framework de la mort de Franco col·loca el Govern del costat dels més joves, als quals apel·la permanentment per treure’ls d’Alvise. Contra Franco, aquest Govern viu millor.

Però al relat li falten algunes coses per guanyar-se la credibilitat que necessita i que la sola aportació del president no garanteix. Aquesta llibertat que es commemora es va basar en la concòrdia, un concepte que alguns fa anys que menyscaben amb una expressió insultant: "el pacte del 78", identificat a destra i sinistra amb l’emèrit i amb tota la casta que es va esfondrar el 2008. Però és justament el pacte del 78, la concòrdia, el que va permetre que després de la mort de Franco arribés la llibertat i la democràcia, que és el que té sentit celebrar. Aquesta concòrdia, però, sembla avui, a ulls d’alguns politòlegs, incompatible amb la polarització, que és precisament la base de l’actual majoria entorn del PSOE i que pot acabar sent la de la següent, llavors entorn del PP. Hi ha marge per corregir.

Temes:

Investidura Govern Francisco Franco Pedro Sánchez

Inicia sessió 0 Comentaris