La crisi institucional del FC Barcelona

Als 125 anys de la seva fundació, el Barça es troba en un moment prou important de la seva història perquè la societat catalana es desentengui. Els últims esdeveniments en els quals s’ha vist embolicat el club dirigit per Joan Laporta, amb la greu crisi per les inscripcions de Dani Olmo i Pau Víctor com a moment culminant i que per ara s’ha conclòs amb l’estimació de la mesura cautelar urgent dels dos jugadors sol·licitada pel club, han posat en dubte el model de gestió d’una entitat que posa en joc tant el seu futur econòmic com el seu prestigi institucional, mentre creua els dits per què la pilota ho arregli tot. A poc més d’un any que se celebrin eleccions, EL PERIÓDICO ha decidit preguntar a representants de diferents àmbits sobre quin hauria de ser el rumb d’una de les institucions catalanes més rellevants, sense descartar el pas a una societat anònima o una millora de la professionalització de la gestió.

Més Barça i ETA

Notícies relacionades

Ja tot és possible

L’esperança de la memòria

En aquest sentit, l’actual convulsió que es viu en el Barça també estarà sota la lupa del suplement dominical Entendre-hi més. De la mà del periodista Emilio Pérez de Rozas s’analitza la situació financera de l’entitat a través d’un extens treball d’auditoria dels comptes del club durant els últims anys i s’arriba a conclusions demolidores sobre la gestió desenvolupada per l’actual directiva.

El suplement fa també una mirada a les víctimes oblidades d’ETA, que un recent estudi acaba de comptabilitzar en més de 5.000. Persones que van perdre un ull o una mà, o que van quedar sordes després d’una explosió, o que pateixen un dolor lumbar permanent i que no han sigut reconegudes a l’hora de poder rebre una compensació després dels danys causats per l’organització terrorista. El periodista Juan José Fernández ha parlat amb algunes d’aquestes víctimes.