Prediccions
Ja tot és possible
"Tot és possible" és una frase bastant optimista a la qual recorrem per no defallir davant els grans reptes, les boniques expectatives i bla, bla, bla. Es pot considerar com a germana bastant bessona de la variant "res és impossible". Alhora, "tot és possible" és una frase profundament pessimista que pronunciem en aquells dies en què no volem quedar-nos curts en l’expressió del desànim. El meu cap va pensar en aquesta frase fa uns dies, en un marge d’escassos minuts, per exclamar esperança i per alertar precisament contra ella; és a dir, una cosa i la contrària.
En un d’aquests articles que busquen predir com serà la vida el 2025, als quals acudeixes amb sana ebullició, com et tires a la piscina un dia de calor, i potser una mica per la conya, vaig llegir que hi ha la possibilitat que aquest any desenvolupem gana per la via artificial, com a reacció als moviments per animar a portar un estil de vida més saludable. No ens hauria d’estranyar veure gent esmorzant Coca-Cola dietètica, cues que donen la volta a l’illa per entrar en restaurant de menjar ràpid o gent que porta pells falses, cuir fals i or fals. Tot això és possible.
Unes quantes línies més a baix, l’article apuntava que aquest any es produirà per fi el punt d’inflexió en l’anomenada "guerra de l’atenció". Tocats per les incessants notificacions del mòbil i per la manera hipnòtica en què les xarxes socials disposen els seus continguts, es popularitzen els tallers que prometen ensenyar-nos l’art de recuperar atenció, es legisla per restringir l’ús del telèfon a les escoles i augmenta el nombre de persones que renuncien als seus dispositius al febrer en lloc de deixar l’alcohol al gener. En fi. Els jocs de prediccions fluctuen sempre entre el que segur que sortirà malament i el que acabarà bé. Una de freda i una de calenta. Impossible no encertar-la. Però això ho sabem sense necessitat de llegir-ho, perquè qualsevol any de la nostra vida és una suma d’èxits i de fracassos en la qual, al final, tot és possible.
