La fàbrica digital del català

Els indicadors són alarmants: només un 30% de la població té el català com a llengua inicial i tan sols un 36% el parla habitualment. Ens trobem davant del pitjor escenari demogràfic de la història del català i no podem continuar fent com si res. Cal una acció política decidida o el català es convertirà en una llengua residual dins la seva pròpia terra.

Un dels grans reptes és l’ús del català entre els joves. La societat ha canviat i les polítiques que es van implementar amb èxit fa dècades avui ja no són eficaces. Les xarxes socials i l’accés a continguts globals han superat els espais tradicionals de socialització com la família i l’escola. I entre els joves (i no tan joves), el món digital ha esdevingut l’escenari principal per a la socialització de les llengües.

La salut del català està en mans de les noves generacions. I per tal que utilitzin el català, cal adaptar-se als seus formats. Els joves consumeixen, creen i comparteixen continguts en altres llengües perquè sovint el català no hi és present. I si volem revertir-ho, cal entendre les dinàmiques de l’entorn digital i adaptar-hi les polítiques lingüístiques. Per tant, si volem que els joves utilitzin el català, cal crear continguts en català adaptats a aquests formats.

Quan els joves se senten interpel·lats per alguna causa poden i volen ser agents protagonistes del canvi. Tenen capacitat d’organitzar-se al voltant de causes socials, com el feminisme i l’ecologisme, i la llengua també pot esdevenir una d’aquestes causes si es tracta com una qüestió de drets socials. L’objectiu és fer que el català sigui una opció atractiva i viable en tots els àmbits de la vida, des del lleure fins a les plataformes, passant per la socialització en totes les seves formes.

Si el català ha sobreviscut fins ara és, en gran part, gràcies a Barcelona, que ha actuat com a nucli urbà de modernització i adaptació de la llengua. Però aquesta funció està en perill per fenòmens com la gentrificació, que desplaça els habitants tradicionals i, amb ells, la llengua. Per tant, fer o no fer polítiques d’habitatge també implica fer polítiques lingüístiques.

Les dades del darrer baròmetre municipal ens diuen que els barcelonins i les barcelonines no acaben d’estar a gust a la ciutat. Tenen la sensació que se’ls escapa de les mans. I en aquest sentit, la situació actual del català és complexa. Però la gravetat d’aquesta situació l’hem de saber transformar en propostes i projectes. Barcelona ha de ser ambiciosa i té el repte i la responsabilitat d’engegar projectes que ens continuïn situant com una ciutat dinàmica i referent al món, i alhora que garanteixin que la nostra ciutat continuï sent Barcelona.

Notícies relacionades

Entre pagar un mitjó espanyol i un de xinès

¿Què hi ha darrere del cas Juana Rivas?

És en aquest context que des d’ERC Barcelona proposem una iniciativa innovadora: la creació d’un ‘hub’ de continguts, tecnologia i llengua a la capital del país. Aquest ‘hub’ es planteja com un espai físic amb la infraestructura i els recursos necessaris per a la producció de continguts digitals en català. El seu objectiu és potenciar el talent local, donar suport als creadors de contingut i fer del català una llengua present i rellevant en l’entorn digital. Amb aquesta iniciativa, Barcelona podria convertir-se en un referent internacional per a una internet més diversa i inclusiva.

Barcelona ha de tornar a pensar en gran, a ser ambiciosa, amb iniciatives que projectin la ciutat i alhora reforcin la seva personalitat en un moment en què pot estar en risc. I un ‘hub’ de creadors de contingut, tecnologia i llengua té aquesta ambició. No només reforcem la llengua, sinó que també apostem per un model cultural i econòmic innovador que beneficiarà tot el país.