¿Què hi ha darrere del cas Juana Rivas?

I compte amb la ruta judicial. Un. Un dia abans d’expirar el termini perquè el fill menor de Juana tornés a Itàlia, el seu equip acudeix al jutjat de primera instància núm. 10 de Granada. ¿I què diu? Que no és de la seva competència. El passa al jutjat de Violència sobre la Dona.

Dos. Tancada aquesta porta van a la nova, però aquest havia arxivat la causa per vacances de la jutge titular. Altre cop, res.

Tres. Amb aquest cop, in extremis, queda anar a Fiscalia i al jutjat de guàrdia. Demanen que el menor fos escoltat i protegit. El ministeri de Joventut i Infància pressiona. I a la fi escolten Daniel. ¿Resultat? Mesura cautelar de protecció, perquè la instructora diu que el testimoni és "seriós i convincent".

Quatre. Daniel es queda de forma temporal. Recordin, la mesura era d’un jutjat de guàrdia perquè la magistrada de Violència sobre la Dona estava de vacances. Li tocava parlar. Ja que la magistrada ha evitat pronunciar-se sobre si ha de tornar el menor o no a Itàlia. I torna el cas al jutjat d’instrucció, perquè diu que no és violència de gènere. Que allò del menor potser és un possible delicte de violència domèstica.

Total, fa anys que parlem de violència vicaria, de diferenciar violència de gènere de violència domèstica... però, sigui com sigui, hi ha motiu. Per cert, aquesta jutge va ser la mateixa que va arxivar la primera denúncia que Juana va posar tot just arribar a Espanya a l’estiu del 2016 i que la va arxivar. Això, malgrat que, com apuntava la defensa de Juana, s’incomplia l’article 17 de l’Estatut de la Víctima, per la qual cosa s’havia d’haver traduït la denúncia i remès a Itàlia. Hi va trigar un any.

Notícies relacionades

La fàbrica digital del català

Entre pagar un mitjó espanyol i un de xinès

Recordem que a Itàlia s’obre un nou plet penal contra el pare sota l’acusació de maltractaments als fills. El mateix pare condemnat per violència de gènere fa anys. El mateix denunciat pel fill gran de Juana, que relata haver viscut un infern des dels 11 fins als 16 anys, que defineix el seu pare com a "maltractador" i que adverteix del risc de mort per al seu germà petit.

En conclusió, vuit anys després tornem al punt de partida. A la mateixa jutge que aquella vegada va arxivar i que ara diu que l’assumpte no és del seu jutjat. La mateixa jutge que ara ho deixa tot en espera, mentre un menor està angoixat i atemorit de pensar només a haver de tornar a Itàlia amb la persona de la qual declara tenir por. ¿Què passa amb el cas Juana Rivas? Posin-li el nom. El que queda clar és que, una vegada més, és un cas de posar la lupa sobre les institucions. I que davant el patiment de Juana i els seus fills, aquestes decisions fan que la machirulandia nacional estigui avui aplaudint.