Joguines trencades del sanchisme

Pedro Sánchez deposa líders autonòmics del PSOE i el fiscal general de l’Estat podria acabar sent una joguina trencada del sanchisme. Tot just és quan Sánchez decideix commemorar la defunció de Franco. Aquests simbolismes creuats de vegades tenen conseqüències insòlites. No és descartable que l’efecte reactiu dels cinquanta anys de la mort de Franco acosti les noves generacions a l’opció d’abandonar un tabú. Tal vegada el franquisme i antifranquisme hagin perdut valor com a arma d’atac.

Si és així, que Sánchez es presenti com un bastió contra allò que considera nou feixisme europeu o que María Jesús Montero invoqui el "No pasarán" seria un dels fiascos polítics més patètics dels darrers temps. També serà patètic que inevitablement aparegui una nova Celia Gámez i digui: "¡Ya hemos pasao!" Algú ja va prenent notes per la crònica final del sanchisme, amb el líder envoltat de joguines trencades.

Les modes polítiques o els estats d’opinió d’arrels transitòries van deixant a la cuneta les personalitats que van creure simbolitzar per sempre una època. Al Canadà ara cau l’hiperprogressista Justin Trudeau, de qui s’ha dit que no va poder fer front a les realitats d’un món polaritzat i que aquesta incapacitat prové de tot el que durant anys va representar. Justin Trudeau es retira, abandonat per l’electorat jove. Alguna cosa està passant a l’escenari de la societat occidental, mentre la Xina compra ports i Trump dona cops de brotxa al mapamundi com un nou bruixot.

¿Pedro Sánchez serà una altra joguina trencada de la polarització, com Justin Trudeau? En realitat, la va veure venir i, encara més, la va encoratjar. Per això s’aprofita de la figura de Franco, en un acte extrem de maniqueisme polític –la dreta, franquista; el PSOE, demòcrata. El desenllaç, per un efecte de deriva, pot dur el PP al poder fins i tot sense disposar d’una estratègia sòlida.

La crueltat de la política esfondra els líders fotogènics i empàtics que deien representa una cosa nova, però fins i tot una catalitzadora de prudència com va ser Angela Merkel: les seves memòries –immillorablement avorrides– han estat rebudes amb molta crítica.

Notícies relacionades

Riure en veu alta

Seguim sumant

Coincideixen el gir temperamental de l’electorat europeu amb un gir geopolític mundial. L’atmosfera és de desconcert i hi predomina la imprevisibilitat. Sembla que l’operació Franco no tindrà gaire calat i que es dissoldrà com un grum de sucre al te de les cinc, hora de la Moncloa. En el fons, tan sols serà un estratagema simplista, davant d’una societat que no sap què li passa.

Amb un PSOE a la seva mida, Pedro Sánchez continuarà deixant un rastre de joguines trencades. A les federacions socialistes ja s’han donat cursos de tall i confecció per fer el nou vestit que necessita Pedro Sánchez. Però aquell votant de filiació obrera que es va quedar a casa ara torna per votar a la dreta, sigui el centredreta clàssic –més dreta a les eleccions europees– o la dreta més dura. Al Regne Unit, van votar de nou el laborisme i en cosa de pocs mesos ja volen una altra cosa. Desunits i inestables és la fórmula per demà passat.