Editorial
L’angoixa del Barça
Més enllà de les gestions dubtoses i dels escàndols repetits, està en joc la supervivència de l’entitat
L’enrevessat vodevil dels últims dies amb la inscripció in extremis (i via mesura cautelar del Consell Superior d’Esports) dels futbolistes Dani Olmo i Pau Víctor ha sigut la gota que ha fet vessar el got de la credibilitat de la junta de Joan Laporta, immersa en un despropòsit continu en el seu segon mandat, que hauria de finalitzar el 2026. La dimissió del directiu Juli Guiu, vicepresident de màrqueting, que va ser decisiu en les converses per fer possible el patrocini de Spotify i que va ser relegat en la recent renovació del contracte amb Nike, en benefici de Darren Dein, el negociador que va acabar cobrant una comissió milionària, és una osca més en la trajectòria erràtica de Laporta, que ha sumit el club en una situació crítica. Els escarafalls, la botifarra i la sobreexcitació a la llotja de les semifinals de la Supercopa ens informen d’un president sense condicions i sense fre, abandonat pels directius i assessors més capaços i encastellat en una junta fidel i acrítica.
EL PERIÓDICO, davant aquest estat de coses que permeten entreveure un futur negre, pren el pols de la històrica entitat que acaba de celebrar els seus 125 anys d’existència, pot ser que una de les poques alegries dels últims temps, juntament amb la miraculosa aparició d’una generació de joves estrelles damunt la gespa. Des del traumàtic adeu de Messi fins a les recents resolucions de LaLiga i la Federació Espanyola de Futbol, passant per l’entrada al club d’amics i de familiars, la presència d’Alejandro Echevarría, l’astronòmic crèdit per al nou Camp Nou i els continus ajornaments del retorn a l’Estadi i la conseqüent desmobilització de la massa social, el Barça no ha fet altra cosa que anar a la deriva. Podem afegir a aquesta llista les reiterades fugues d’alts directius o professionals de la gestió, l’aprovació dubtosa del dèficit o el fiasco de Barça Studios, i, per descomptat, la gestió econòmica que l’informe d’EL PERIÓDICO qualifica amb unes conclusions demolidores.
L’enquesta que publiquem inclou l’anàlisi dels principals problemes del Barça, la possibilitat gens descartable de la conversió en una societat anònima i la perspectiva d’un període electoral avançat per reconduir la travessia d’una nau que, en molts aspectes, sotsobra. El cas Olmo/Víctor, amb múltiples derivades, ha arribat ja a convertir-se en una discussió política que amenaça d’ennuvolar encara més el panorama immediat. Aquesta és una de les grans defenses de Laporta, el victimisme institucional i la voluntat de carregar les culpes a l’enemic exterior. El cert, no obstant, és que, més enllà de les gestions dubtoses i dels escàndols repetits, el que està en joc és la mateixa supervivència de l’entitat. Per això cal replantejar-se amb serietat, sense gesticulacions buides i gratuïtes, sense esperpents, com serà el Barça del futur. Fins a quin punt la hipoteca econòmica i el desgast social i institucional faran efecte. I fins a quin punt es pot allargar una situació que només pot deteriorar encara més l’avui fràgil i dèbil credibilitat del "més que un club".
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
