Desinformació
Quan Elon Musk entrevisti Sílvia Orriols
Ningú està més alineat que l’alcaldessa de Ripoll amb els nous vents de l’anarcocapitalisme internacional d’ultradreta
A1-202567783.jpg /
¿Quan ens atacarà la bèstia? Elon Musk ha perpetrat en les últimes setmanes atacs amb els seus posts-míssils diversos països, entre els quals Alemanya –amb la seva famosa entrevista a la líder del partit ultradretà AfD–, el Regne Unit –amb una bestial campanya contra Keir Starmer, intentant provocar una moció de censura enredant-lo en un cas tergiversat de pederàstia– o Àustria –atacant el seu president per no facilitar un Govern presidit per la ultradreta. En paral·lel flirteja amb Meloni a Itàlia, es decanta per Zemmour a França i mira de desestabilitzar qualsevol govern d’esquerres i aixecar a tot el que soni a ultradreta. Enmig d’aquest bombardeig, gairebé sembla mentida que de moment hagi deixat en pau la sospitosa coalició d’esquerres a Espanya. De moment, només se li coneix una brevíssima incursió en les nostres vides, quan va citar una captura de pantalla del diari La Razón amb la informació que el 91% dels condemnats a Catalunya per violació són estrangers. Es va limitar a citar el diari amb el seu breu i clàssic "Wow". Tenint en compte els seus estàndards de violència verbal, el post va sonar gairebé burocràtic, però vist en perspectiva podia ser una espècie de salva inicial, un avís amb una advertència implícita de l’estil: aviat m’ocuparé de vosaltres.
El cert és que és un misteri que Musk encara no hagi fet ni un sol gest a favor d’Abascal, potser pels seus mediocres resultats electorals, ni tampoc a favor d’Ayuso, potser perquè milita en un partit massa sistèmic. A Musk li va massa la marxa com per confiar en l’avorrida ultradreta espanyola, massa enamorada de l’Ibex 35 i incapaç d’articular res semblant a la motoserra de Milei, que tant excita la imaginació del magnat d’X. Però compte, perquè el missatge de Musk sobre Catalunya permet una altra elucubració. Només hi ha una política que barregi la islamofòbia amb la immigració com Musk, i que es presenti com una víctima antisistema i en contra dels mitjans tradicionals: es diu Sílvia Orriols. Aliança Catalana avui és encara un experiment polític de dimensions minúscules, però ningú està més alineat que Orriols amb els nous vents de l’anarcopitalisme internacional d’ultradreta.
¿S’imaginen que Musk entrevistés un dia Orriols a X? Cert, sembla una ximpleria llançada a l’aire després d’una digestió pesada, però més grotesc és voler comprar Groenlàndia, annexionar-se el Canadà o recuperar el canal de Panamà. No només ha saltat pels aires la geopolítica internacional amb què van créixer un parell de generacions d’adults responsables. També se n’ha anat en orris qualsevol lògica: tot és possible, els pitjors escenaris són els més probables. ¿Clavarà la seva xinxeta Musk a sobre del mapa d’Espanya o de Catalunya? Pedro Sánchez i Salvador Illa han de mirar temorosos el mòbil cada matí com qui espera l’arribada del llop ferotge. En principi, els míssils del magnat impacten quan hi ha eleccions, però ni tan sols aquesta hipòtesi és segura. Més val fer-se preguntes boges que respondre-les massa tard.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
