Fer soroll
La Supercopa de... Laporta
És una imatge que ha passat desapercebuda, com una més de la final de la Supercopa, però em va cridar poderosament l’atenció. Va passar a la gespa, després de rebre el Barça el trofeu. Laporta, visiblement emocionat, gairebé compungit, es va adreçar cap als directius que l’esperaven somrients. Aquelles sentides abraçades significaven el final dels dies més durs que Laporta ha viscut com a president del Barça en aquesta segona etapa. El cas Dani Olmo va provocar una dura campanya en contra seu. L’oposició es va unir i va aprofitar per atacar per tots els flancs. Que si dimissió, que si moció de censura... Pressió i més pressió. Però el CSD li va donar un cop de mà amb la cautelaríssima i Laporta ens va deixar la ja famosa botifarra. Va ser un gest de ràbia, d’alliberament... Inapropiat, sí, però també humà. Per cert, els de la moció de censura ara estan tapats. La golejada al Madrid va ser la guinda a una setmana tan intensa que Laporta tardarà temps a oblidar. La setmana en què el seu club ha recuperat l’oxigen.
A la gespa hi va haver èxtasi culer. El Barça de la Masia, el de la desimboltura i la il·lusió, va passar per sobre d’un Reial Madrid desconegut. Van brillar xavals com Casadó, que era per tot arreu. O com Cubarsí, sense cap error, liderant la defensa sense haver complert la majoria d’edat. I què es pot dir de Lamine Yamal, un noi cridat a marcar una època. Fa les coses amb una facilitat sorprenent, com si no li costés treball. El seu gol espectacular, que tant va recordar el que va marcar Messi a la Reial Societat el 2010, va ser l’inici de la debacle del Reial Madrid d’Ancelotti. En cas de no ser per l’expulsió de Szczesny, la golejada podria haver sigut d’escàndol. I no és una exageració. Carletto té un greu problema quan s’enfronta al Barça. S’espanta. I el pitjor és que no ofereix cap tipus de reacció en aquest tipus de partits. Contra deu futbolistes es va veure el mateix que contra onze: res. L’únic aspecte positiu per al Madrid va ser Mbappé. El francès ha recuperat la velocitat, el driblatge, el vertigen i el gol. Només li falta assumir que és el veritable líder de l’equip, que per a això el va fitxar Florentino. Si ho fa, el Reial Madrid encara pot aspirar a tot.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
