Via lliure a aclarir el futur de l’amnistia

La recusació pel ple del Tribunal Constitucional d’un dels seus membres, el magistrat José María Macías, cosa que li impedirà participar en les deliberacions i sentències que aquest òrgan dicti sobre la llei d’amnistia, deixa expedit el camí cap a una decisió definitiva sobre si la llei que permet el perdó als condemnats i imputats pel procés és constitucionalment viable o no. És cert que aquesta recusació i la decisió voluntària de l’exministre de Justícia, José Manuel Campo, d’apartar-se de les discussions i la sentència sobre aquesta norma, no canvien la majoria del TC, que segueix inclinada a favor dels jutges progressistes per sis a quatre. Però el recurs contra Macías, presentat per la Fiscalia General de l’Estat, era un escull que el tribunal havia de superar abans de començar amb les deliberacions. La recusació de Macías i la decisió de Campo d’esquivar-se es deuen a la mateixa raó: la imprescindible imparcialitat exigida als membres de l’òrgan que ha de resoldre els recursos presentats contra la llei d’amnistia pel Tribunal Suprem, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, el PP, les autonomies governades pels populars i la de Castella-la Manxa, governada pel socialista Emiliano García-Page.

Campo es va separar de les discussions al·legant que com a ministre de Justícia va gestionar els expedients d’indult als condemnats pel procés i en el transcurs d’aquesta tramitació va assegurar que l’amnistia era "clarament inconstitucional". Raó que l’exministre de Pedro Sánchez va considerar més que suficient per allunyar-se del debat. No ha passat el mateix amb el magistrat Macías, del qual la fiscalia va demanar la recusació perquè quan anteriorment va ser vocal del Consell General del Poder Judicial es va pronunciar en contra de l’amnistia en dos dictàmens de l’òrgan de govern dels jutges, un d’aquests a petició del Senat. Per aquesta raó, el TC li aplica ara dues de les causes previstes per a la recusació per la llei orgànica del poder judicial, "una participació directa o indirecta en l’assumpte objecte del plet i causa", que l’hauria portat a "tenir coneixement de l’objecte del litigi i formar criteri en detriment de la deguda imparcialitat".

Donada la polarització existent entorn de la llei d’amnistia, no només en el camp polític, també, i de manera molt notable, en el judicial, cal plantejar-se que la resistència de Macías a apartar-se de forma voluntària no responia sol al seu interès professional per participar en la deliberació d’una llei de gran transcendència, sinó més aviat a la intenció d’impedir que la majoria del TC s’escorés massa a favor dels que aparentment voldrien donar el vistiplau a la norma. Aparentment, perquè fins que el ple del Tribunal no comenci a revisar els recursos i la llei, i els seus membres no comencin a manifestar les seves opinions jurídiques sobre això, la decisió definitiva sobre l’amnistia aprovada per majoria absoluta al Congrés dels Diputats el passat 30 de maig continuarà sent una incògnita. És, no obstant, una bona notícia que els esculls purament procedimentals es vagin salvant perquè el Tribunal pugui entrar al cor de la llei i decidir sobre aquesta al més aviat possible.