Els daus i la pluja àcida

Així estem, sota la pluja àcida. El Govern i l’oposició exhibint el seu menyspreu i la seva incapacitat de pactar. Entre presumptes aliats, la cosa no va millor. Companys de viatge que destinen tots els esforços a desprestigiar a l’altre. Com Puigdemont, que insisteix a implicar l’Estat en els atemptats del 17A: dosis d’odi per a consum de sectaris.

Notícies relacionades

La flor al cul de Laporta

2025, any clau de la reducció d’emissions

Mentrestant, la falta d’habitatge assequible succiona projectes vitals. La maternitat es posposa o es descarta. El racisme creix i s’acarnissa amb una immigració que necessitem. Cada dia som pitjors o ens sentim pitjor. I els marges estan superpoblats. Creix la pobresa, els rics més rics i el món es prepara per a la tempesta perfecta.

Trump està a punt de prendre la presidència dels EUA acompanyat de la seva cort inclement. La colla de milionaris tecnològics li fa l’onada i el club dels líders autoritaris li dona la benvinguda. La majoria de la població del planeta aplaudeix el nou emperador, això diu l’última enquesta global del Centre Europeu de Relacions Exteriors. Mentrestant, el canvi climàtic mossega amb acarnissament, els recursos són depredats i la IA dibuixa un món per al qual ens falten plans i ens sobra control. ¿Entenem que som davant una situació d’emergència? ¿Ho saben els que converteixen el terreny polític en un frívol tauler de joc? Només esperen que els futurs daus electorals els siguin més propicis, sense entendre que el veritable repte és mantenir aquests daus sans i estalvis de la pluja àcida.