Els EUA i el clima: de Gore a Trump

L’any que ara comença hauria de ser capital en l’esforç col·lectiu per combatre el canvi climàtic amb mesures concretes d’execució inajornable i, no obstant, el relleu de demà a la Casa Blanca alimenta els mals presagis. Donald Trump és el representant amb més poder d’un cert negacionisme. Si no el d’aquells que neguen el fet demostrat que l’emergència climàtica és fruit de l’activitat humana, sí el d’aquells que consideren que els rèdits immediats de continuar explotant els combustibles han de pesar més que el seu impacte en el futur del planeta. Els que prefereixen tancar els ulls davant aquesta realitat incòmoda. En el programa del president electe hi figuren diversos objectius descoratjadors. Perquè és segur que l’Administració entrant afavorirà l’extracció i l’ús de combustibles fòssils i l’explotació de nous jaciments. Tot i que una de les moltes incògnites és saber què passarà amb el desenvolupament de les energies renovables en una Administració que arrenca de moment sota la influència del propietari de Tesla, Elon Musk.

El cert és que el 2024 ha sigut l’any més càlid des que hi ha registres. Els termes de l’Acord de París del 2015, vinculants per als 195 estats que els van subscriure, estableixen com a objectiu que la temperatura mitjana de la Terra no augmenti més enllà d’1,5 graus centígrads respecte a la de l’era preindustrial, però el 2024 va superar per primera vegada aquesta cota i va arribar a 1,55 graus, segons l’Organització Meteorològica Mundial. Per a més dades, la comunitat científica estableix sense dubtar-ho un vincle directe entre l’emergència climàtica i episodis tan dramàtics com les riuades provocades per la dana a València o els devastadors incendis de Los Angeles. Per no parlar dels estius tòrrids i la fusió dels casquets polars. "Encara hi ha temps per evitar el pitjor de la catàstrofe climàtica", va declarar António Guterres, secretari general de l’ONU, al tancament de la COP29 la tardor passada, que va concloure amb resultats modestos per ajudar en la transició verda els països en desenvolupament amb 300.000 milions de dòlars. Però aquesta xifra és inabastable si els Estats Units desisteixen de formar part dels països desenvolupats que l’han de fer possible. Es tracta d’un objectiu que només és factible si s’hi comprometen els socis del G7 més la Unió Europea en el seu conjunt. Coneguts els plans de Trump per al pròxim quadrienni, tots els dubtes estan justificats.